POESIA GRUPAL 2

ACTIVITAT REALITZADA AMB ELS ALUMNES DE 2n D'ESO DE L'INSTITUT EUGENI XAMMAR (L'AMETLLA DEL VALLÈS)

POEMES ESCRITS A PARTIR D'UN VERS D'AUTOR CONEGUT

Blanc i negre

El sol m'omple els ulls

amb la claror de la llum, 

me'ls crema i surt fum.

Només hi ha cendra

perquè no veig una merda.

Ja no em serveixen les ulleres,

ja no podré veure mai les estrelles,

ja no ho veig però sóc igual que elles,

ja no podré fer el que tinc en ment.

M'és igual el que digui la gent,

encara no saben el que tenen davant.

Andrea Díaz, Clàudia Medina, Aarón Salazar,Marc Giménez, Marta Salvador (Flexible 6)

Tens la pell mig del sol 

mig de la lluna,

i ets com una pruna,

dolça, alhora que preciosa

com una rosa acabada de florir.

El teu cor és com una cançó d'amor

que mai s'acaba.

Cada dia que passo amb tu

és millor que l'anterior.

Júlia Bachs, Daniel Gómez, Mireia Gabaldón,Ferran Gendra (Flexible 6)

No sé si trucar-te o oblidar-te

No sé si buscar-te o evitar-te

No sé si quedar-me o anar-me'n 
No sé si escoltar-te o ignorar-te
No sé si mirar-te o imaginar-te
No sé si parlar-te o pensar-te
No sé si trucar-te o "whatsappejar-te"
No sé si estimar-te o odiar-te
No sé si visitar-te o escapar-me
No sé si marxar-me o ajudar-te.

Andreu Giménez, Gerard Navarro, Gerard González, Arnau Caldentey (Flexible 6)



L'amor

Ai, amor, si vols passar
jo t'hi deixaré entrar.
Podràs cavalcar fins
un món del més enllà.
Noves experiències
envairan tots els teus sentits.
Es nuvolaran els teus pensaments
fins descobrir nous sentiments.
Passarem bones estones
mirant al mar les ones. 

Anna Chillida, Pau Muñoz, Eric Muñoz, Adriana García (Flexible 6)


Amb tu!

Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.
L'únic moment del dia que estic amb tu,
amb tu viure, pensar i estar.
Mai m'ho hagués pogut imaginar,
el regla que la vida m'ha donat.
Junts sempre hem caminat
pel camí de la felicitat,
on jo sempre he somiat
amb una vida al teu costat.
Gràcies per fer el meu somni realitat.

Joel Cáceres, Marta Soldevila, Miquel Fernández, Gerard Fernández, Noa Ollé, Roser Solà (Flexible 5)


El destí

El lent record dels dies
em consumeixen profundament.
Sense ànims ni presses,
fins al més pur infern.

I només renaixeré 
des de cendres perdudes, 
però sinó esdevindré
presoner de les tenebles.

Perquè no em puc rendir
davant l'inevitable destí.

Núria Batlles, Olga Fuente (Flexible 5)


Ai amor, si vols passar,
de nit t'hauràs d'enamorar.
Una nit amb tu vull estar,
fes-me gaudir sense parar.
Et veig passar i no puc parar de pensar.
El meu cap dóna voltes.
T'intento enamorar, però no m'escoltes.
Noto papallones a la panxa, 
et portaré al mar amb una llanxa...

Aida Zamora, Marina Puogagut, Judit Moré, Pau Fanlo, Raquel Vicedo(Flexible 4)

Creem poesia grupal

Activitat realitzada amb els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Eugeni Xammar (l'Ametlla del Vallès).

Creem poesia grupal

Per grups de 3-4 alumnes

Seguint un vers d’un poeta conegut, hem de fer un poema, seguint els models de teoria del llibre, i també un cal·ligrama d’aquest poema.

VERSOS:

• Ai, amor, si vols passar (Arbequines de l’amor, Maria-Mercè Marçal)
• Tens la pell mig del sol, mig de la lluna (Cambra de la tardor, Gabriel Ferrater)
•  No sé si trucar-te o oblidar-te (No sé, Estel Solé)
• Recordar-te no és possible (Recordar-te no és possible, Miquel Català)
• El sol m’omple els ulls (Espero meravelles, Montserrat Abelló)
• Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu (Amb mans de bons amics escric això, Jordi Sarsanedas)
• El lent record dels dies (Quina petita patria, Salvador Espriu)
• Aquests profunds silencis plens de tu (Estimada Marta, Miquel Martí i Pol)
• T’espero i sé que vindràs (Llum i gira-sols, Joana Raspall)
• Com que no menjo per la fam que tinc (Amb ronca veu, Joan Vinyoli
• Assumiràs la veu d’un poble (Assumiràs la veu d’un poble, Vicent Andrés Estellés)

Cançó de fer camí, MARIA-MERCÈ MARÇAL

https://play.uwhisp.com/enderrock/01-canco-de-fer-cami-maria-merce-marcal-1mp3

AJO: MICROPOEMES

Ajo és una poeta madrilenya que treballa amb micropoemes. Són breus, àcids, malenconiosos i amb molt de sentit de l'humor, que va començar a escriure arran d'una ruptura amorosa, l'insomni i la necessitat de gestionar el dolor i la por. A més, és cantant, agitadora i personatge de referència en la contracultura madrilenya. Ha publicat quatre llibres de micropoemes (Micropoemas I, II, III i IV).

“Si se pudieran elegir personalmente los deseos, elegiría estos tres: No volverme a olvidar el corazón en casa como si fueran unas llaves y que no me cuenten ya más cuentos chinos ni de otras nacionalidades, por favor. Este último deseo bien puede valer por dos”


“Me pongo nerviosa tranquilamente porque soy transparente y efervescente, con tanta atención me distraigo y tan de repente, que sin moverme me desplazo y sin querer voy deseando la raquítica suerte
de no buscarte ya nunca y de querer encontrarte siempre”


“El día que dejemos de enamorarnos como perras nos aburriremos como ostras”


“Como siempre he tenido muy buen paladar para el vino y para los besos”


“Yo exagero mucho para disimularte, pequeñez mía”


“Soy una mujer desnuda con la maleta vacía e ignoro, con la certeza de la intuición, si fui hecha para llegar hasta hoy o expresamente para olvidarlo”


“Lo que pienso yo del amor que te lo cuenten mis venas”


“Desordenando la felicidad me encontré con la VIDA”


“Reclamación: devuélveme lo que te he querido. No he quedado satisfecha”


“Estoy aprendiendo a irme, pero a irme queriendo y a dejarme llevar, pero que me lleve el tiempo.
He aprendido también a dibujarte a oscuras y a escucharte en cada silencio”


“Me pinto casi todos los labios y salgo a buscarte, pero como soy más de encontrar que de buscar, ni te olvido ni te encuentro…punto muerto”


“Como en general también noto cierta desproporción entre el miedo que tenemos y después el peligro que hay. No hay peligro suficiente para tanto miedo que tenemos”


“Que ganas me dieron anoche de desenchufar la luna y salir corriendo a la calle para quejarme a oscuras”


“Te hiciste feliz de repente. Como si no tuvieses que hacer otra cosa en la vida”


“¿Y si corazón no fue más que el aumentativo de la palabra coraza?”


“Siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, y aun así me parece poco”


“Al amor le pido más de lo que tiene. Y a la vida más de lo que da. Se podría decir, y de hecho no sé yo que no se diga, que estoy equivocada de par en par. Siempre creí que ‘ne me quitte pas’ quería decir ‘déjame en paz’ “


“Teníamos veinte años y nos volvimos locos el uno por el otro. Hoy con…cuarenta seguimos locos aunque ya cada uno por su cuenta”


“Compré apio en la frutería (opio no tenían). Tuve que tomarme un pepito de ternera (de ternura no quedaban ya). Ahora busco mojama sin parar porque dicen que sabe a-mar”


“Lo comprendí sólo hasta cierto punto. Concretamente hasta el punto g”


“Desconocer desconozco el destino de lo que se olvida. Saber, de memoria sé lo que me pone al borde de la vida”


“No busques la de ayer que ya no existe, muere cada noche abrazada a la almohada que dejaste libre”


“Una, dos y tres…Quisiera yo saber qué día y a qué hora me dejaste de querer. Por saberlo más que nada y olvidarlo a la de tres”


“En todos los labios que beso busco siempre la misma boca, no encuentro tus ojos nunca en ninguna otra mirada. Tienes la voz muy bonita pero qué feo es lo que saben tus palabras”


“Siempre lloro cuando vuelo sobre todo cuando espero las maletas. Es un tiempo tan muerto que me muero yo de pena”


“Epitafio: Otra cosa que tengo hecha”

MARÍA LEACH: Poesia, il·lustracions i art urbà

Gràcies al treball de la il·lustradora Paula Bonet i al Projecte de Boa Mistura, portat als carrers de la ciutat de Barcelona, vaig conéixer la poeta María Leach. 

El seu blog dedicat a la poesia, http://customizatuperro.blogspot.com.es/, ens convida a passar hores i hores llegint les seues línies.

A continuació deixe alguns dels seus poemes i, també, les il·lustracions o imatges que acompanyen els seus versos.

Gaudiu! 

fábula

Los polos opuestos se atraen

dijo un tonto a las tres

enamorado

hace ya muchos, muchos,

años;

y otros tontos,

como él, se lo creyeron

y se aplicaron, ciegos de amor,

a pies juntillas

el cuento.

Y una tonta

enamorada

lo escuchó

y a otras

enamoradas

y tontas

se lo explicó
y el embrujo
todas
abanderaron
hasta
convertirlo
en un axioma
sin dudarlo.

Pero nadie
en ningún
momento

reparó

en que

un día

la tontería

del amor

se desvanece

y su ausencia 
gasifica
la atracción,
y que entonces 
sólo queda

eso:

dos polos
opuestos.
Uno de fresa
y el otro
de limón.

zArpaUDEN

Lo siento.

Stop all the clocks.

Cut off the telephone.

Prevent the dog from barking.

Silence the piano.

No puedo pensar.

Reboto

y exploto.

Se esparcen por el aire

cientos de partículas

de mi yo desintegrado.

Algunas bajan febriles

en dirección al mar.

Otras ya están sobrevolando

el Tibidabo.

Ninguna volverá jamás,

igual que esas cochinas golondrinas.

Qué más me dará.

Realmente

tengo un problema.

Estoy enferma.

Tocada

y hundida.

Enganchada con chinchetas, celo, blue-tack y pegamento.

Lo reconozco:

soy una adicta

a los sentimientos.

Lá(g)rima

Crear desde la felicidad -pienso-,
extraer de cada lágrima la letra g;
dejar de utilizar el término poeta
como eufemismo de "chiflada";
tomarme en serio este arte
propio de gente ilustrada;
y, por encima de todas las cosas,
no recurrir más al dolor
como motor
de la inspiración.

Pero si releeo lo escrito -siento-
que vivir la tristeza en verso 
me consoló,
me devolvió la cordura,
le restó gravedad a mi angustia
y me hizo crear a secas,
desde donde fuera,
transformando mis penas
en palabras combinadas de una forma nueva
para explicar sensaciones
que, hasta entonces, 
nadie sabía
-ni siquiera yo- 
cómo se escribían.

Igual que Orfeo
(el apócrifo,
no el verdadero) 
me asomo adrede
a mi propio infierno.

PERE CALDERS: Contes breus

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. 

Es dóna a conéixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).

El fill de Venus

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però 

s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar 

cordialment: ell també s’havia confós.

A tornajornals

Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que

de moment no ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el 

cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la 

desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la 

seva estimada.

Discreció

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar 

molèsties, que ja pensaria a casa.

Copyright

Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber 

qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.

Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som 

demà passat. Ara només penso com passaré el cap de 

setmana.

Obituari

Males notícies: s’ha mort aquella vella que no es volia morir 

mai. La baixa és particularment sensible, perquè l’aguantava 

la fama de la seva curiositat desperta, no es volia perdre 

res. I ha passat —no ens enganyem— allò que ja era de témer.

Ara, el problema és buscar-li substitut. Queda oberta la 

convocatòria.

L'exprés

POESIA IL·LUSTRADA

Gràcies a Internet podem conéixer l'obra d'autors que treballen utilitzant versos, xicotets relats o frases que acompanyen amb simples, precioses o divertides il·lustracions. 

Fa uns anys vaig conéixer l'obra de Paula Bonet, una valenciana que té una forma única de crear il·lustracions, retrats i donar vida a relats poètics. 

Però, fa poc hem conegut l'obra de Boa Mistura, un grup d'artistes urbans madrilenys que han portat el seu proyecte "Madrid: te comería a versos" fins els carrers de la ciutat. Aquest projecte és un acte d'amor d'artistes i poetes per Madrid, una bona forma d'apropar la poesia a la gent. 

http://www.boamistura.com/madrid-te-comeria-a-versos.html