dijous, 6 de març del 2014

MONTSERRAT ABELLÓ


Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és poeta i traductora. A més de la seua obra poètica, com Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps (1998) o Memòria de tu i de mi (2006), cal destacar les traduccions de poetes anglosaxones, sobretot de Sylvia Plath. També tradueix a l'anglès textos de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, entre d'altres, que contribueixen decisivament a la difusió de la literatura catalana a l'estranger.

Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970, és autora d'algunes antologies de poesia feta per dones, entre les quals destaca Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993). L'any 2002 reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules, guardonat amb els premis Cavall Verd–Josep M. Llompart de Poesia, Cadaqués a Quima Jaume i Lletra d'Or del 2003. L'any 2007 rep el premi Cavall Verd–Rafel Jaume de traducció poètica per les traduccions de Sylvia Plath, i el 2008 el premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura. 


SELECCIÓ DE POEMES


POEMA 1 (Adrián Buitrago, 2n de Batx)
ESPERO MERAVELLES 
Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.
El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó. 
(Al cor de les paraules)
MÚSICA DE POETES. Espero meravelles 

POEMA 2 (Anabel Barberà, 2n de Batx)

SOVINT DIEM 

Sovint diem  
això és la fi,  
cap música ja no controla  
les nostres esperances. 
Però hi ha ulls que no coneixem  
que escruten l’horitzó,  
llavis que xiuxiuegen. 
Orelles que perceben,   
que amatents escolten  
allà al fons de la nit. 
Aquesta és la força que busquem,  
l’amor que aprenem a sostenir 
contra el caire del temps. 

              (Dins l'esfera del temps)


POEMA 3 (Carmen Estarlich, 3r ESO)

PARLEN LES DONES

Parlen les dones,  
la seva poesia  
tendra i forta. 
Ben pocs s’aturen  
a escoltar aquestes veus,  
que, trasbalsades,  
un nou llenguatge diuen  
nascut al fons dels segles. 
  (Dins l’esfera del temps)


POEMA 4 (Adrian Othar, 3r ESO)

VISC I TORNO 
Visc i torno  
a reviure  
cada poema,  
cada paraula.  
Estimo tant  la vida  
que la faig meva   
moltes vegades.  

(El blat del temps) 

POEMA 5 (Silvia Hervas, 3r ESO)

PLANTAR SOBRE LA TERRA 

Plantar sobre la terra   
els peus. Ja no tenir  
por. Sentir com puja  
la saba, amunt, amunt.  
Créixer com un arbre. 
A la seva ombra  
aixoplugar algú que  
també se senti sol, sola  
com tu, com jo.  
(El blat del temps)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada