ROSA LEVERONI

Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985) fou poeta i narradora. La seua poesia es troba influïda pel mestratge de Carles Riba, tant en els models formals com en el refús de la superficialitat i el barroquisme. La seua obra és breu i es troba recollida en dos volums: Poesia (1981) i Contes (1985). Conrea també l'assaig i la crítica literària (sobre Ausiàs March, especialment). Durant la postguerra desenvolupa una tasca important en la represa de la cultura i la llengua catalanes. L'any 1982 és reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

SELECCIÓ DE POEMES

POEMA 1 (Esther Doménech, 3r ESO)

CLAROR DE TARDOR 

És la claror daurada de la posta d’un dia de tardor:
ho veig en els teus ulls i que m’ofrenen la seva tremolor 

i sé que neix cansat com d’arribada després de trèmuls ports,
però és que ho aprecio amb tots els somnis propon damunt els ponts. 

És la claror daurada de la posta d’un dia de tardor
que veig en els teus ulls i que m’ofrenen la seva tremolor. 

Es el somriure lleu, la veu sonora d’haver estimat ja tant,
que em prenen dolçament i se m’emporten sense saber on van. 

                                                               (Poesia) 

MÚSICA DE POETES. Claror de tardor

POEMA 2 

ELEGIA DEL CONFLENT

Torna l’enyorament d’aquella terra
de pomeres i prats,
oliveres als flancs de blanes comes
i d’altes claredats
en la blancor del cim. La cançó dolça
del curs lent de la Tet
i l’argentina veu de la campana
venint de Codalet...
Oh terra de Conflent, com vares prendre’m!
D’un meu amor bressol,
fet de perfum tenaç dels teus camps pulcres
i del benigne sol
que savi va pintant les teves gràcies
amb un pinzell tan fi.
Fet de cançó de riu i d’hores calmes
per un ample camí...
Torna l’enyorament... Amb passa lenta
m’endinso pel record
tan dolç i tan punyent com una rosa
que em reposés al cor.
I veig a dintre meu altra vegada
aquell rostre estimat,
i et veig a tu, país, com un bell somni
perdut en ser abastat.  

                               (Poesia)

MÚSICA DE POETES. Elegia del Conflent 

POEMA 3 (Soukaina Nasyr, 3r ESO)

DESIG

Recerco l'alba dins la nit obscura

i se'm fan perdedors tots els camins.

Recerco el cant de l'única font pura

i totes les begudes són verins.

Voldria que el perfum de blanca rosa

ofegués la luxúria d'aquell nard.

Voldria que el meu cor que ja no gosa,

per l'amor no cregués que és massa tard.

Una vela, només, i una atzavara;

un mar ben blau i una blavor de cel;

una joia callada i ben avara,

i l'aquietament de tot anhel.

I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,

i la vela i el mar i el cant d'amor;

que em tornessis brillant l'ànima balba

i ben clara la font d'aquest meu cor. 

                                       (Poesia)

POEMA 4 (Bibian Martinez, 3r ESO)

TESTAMENT

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d'una cala ben fina.

L'olivera d'argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d'oblit d'una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un bri d'herba només de la divina pau.

                                          (Poesies)