dimecres, 17 d’agost del 2016

Fem cal·ligrames!

ACTIVITAT REALITZADA AMB ELS ALUMNES DE 2n D'ESO DE L'INSTITUT EUGENI XAMMAR (L'AMETLLA DEL VALLÈS)

















dimarts, 28 de juny del 2016

POESIA GRUPAL 2

ACTIVITAT REALITZADA AMB ELS ALUMNES DE 2n D'ESO DE L'INSTITUT EUGENI XAMMAR (L'AMETLLA DEL VALLÈS)




POEMES ESCRITS A PARTIR D'UN VERS D'AUTOR CONEGUT

Blanc i negre

El sol m'omple els ulls
amb la claror de la llum, 
me'ls crema i surt fum.
Només hi ha cendra
perquè no veig una merda.
Ja no em serveixen les ulleres,
ja no podré veure mai les estrelles,
ja no ho veig però sóc igual que elles,
ja no podré fer el que tinc en ment.
M'és igual el que digui la gent,
encara no saben el que tenen davant.

Andrea Díaz, Clàudia Medina, Aarón Salazar,Marc Giménez, Marta Salvador (Flexible 6)


Tens la pell mig del sol 
mig de la lluna,
i ets com una pruna,
dolça, alhora que preciosa
com una rosa acabada de florir.
El teu cor és com una cançó d'amor
que mai s'acaba.
Cada dia que passo amb tu
és millor que l'anterior.

Júlia Bachs, Daniel Gómez, Mireia Gabaldón,Ferran Gendra (Flexible 6)



No sé si trucar-te o oblidar-te
No sé si buscar-te o evitar-te
No sé si quedar-me o anar-me'n 
No sé si escoltar-te o ignorar-te
No sé si mirar-te o imaginar-te
No sé si parlar-te o pensar-te
No sé si trucar-te o "whatsappejar-te"
No sé si estimar-te o odiar-te
No sé si visitar-te o escapar-me
No sé si marxar-me o ajudar-te.

Andreu Giménez, Gerard Navarro, Gerard González, Arnau Caldentey (Flexible 6)




L'amor


Ai, amor, si vols passar

jo t'hi deixaré entrar.
Podràs cavalcar fins
un món del més enllà.
Noves experiències
envairan tots els teus sentits.
Es nuvolaran els teus pensaments
fins descobrir nous sentiments.
Passarem bones estones
mirant al mar les ones. 

Anna Chillida, Pau Muñoz, Eric Muñoz, Adriana García (Flexible 6)



Amb tu!


Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.

L'únic moment del dia que estic amb tu,
amb tu viure, pensar i estar.
Mai m'ho hagués pogut imaginar,
el regla que la vida m'ha donat.
Junts sempre hem caminat
pel camí de la felicitat,
on jo sempre he somiat
amb una vida al teu costat.
Gràcies per fer el meu somni realitat.

Joel Cáceres, Marta Soldevila, Miquel Fernández, Gerard Fernández, Noa Ollé, Roser Solà (Flexible 5)



El destí


El lent record dels dies

em consumeixen profundament.
Sense ànims ni presses,
fins al més pur infern.

I només renaixeré 

des de cendres perdudes, 
però sinó esdevindré
presoner de les tenebles.

Perquè no em puc rendir

davant l'inevitable destí.

Núria Batlles, Olga Fuente (Flexible 5)



Ai amor, si vols passar,

de nit t'hauràs d'enamorar.
Una nit amb tu vull estar,
fes-me gaudir sense parar.
Et veig passar i no puc parar de pensar.
El meu cap dóna voltes.
T'intento enamorar, però no m'escoltes.
Noto papallones a la panxa, 
et portaré al mar amb una llanxa...

Aida Zamora, Marina Puogagut, Judit Moré, Pau Fanlo, Raquel Vicedo(Flexible 4)

dimarts, 31 de maig del 2016

Creem poesia grupal

Activitat realitzada amb els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Eugeni Xammar (l'Ametlla del Vallès).


Creem poesia grupal


Per grups de 3-4 alumnes


Seguint un vers d’un poeta conegut, hem de fer un poema, seguint els models de teoria del llibre, i també un cal·ligrama d’aquest poema.






VERSOS:

  • Ai, amor, si vols passar (Arbequines de l’amor, Maria-Mercè Marçal)
  • Tens la pell mig del sol, mig de la lluna (Cambra de la tardor, Gabriel Ferrater)
  •  No sé si trucar-te o oblidar-te (No sé, Estel Solé)
  • Recordar-te no és possible (Recordar-te no és possible, Miquel Català)
  • El sol m’omple els ulls (Espero meravelles, Montserrat Abelló)
  • Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu (Amb mans de bons amics escric això, Jordi Sarsanedas)
  • El lent record dels dies (Quina petita patria, Salvador Espriu)
  • Aquests profunds silencis plens de tu (Estimada Marta, Miquel Martí i Pol)
  • T’espero i sé que vindràs (Llum i gira-sols, Joana Raspall)
  • Com que no menjo per la fam que tinc (Amb ronca veu, Joan Vinyoli
  • Assumiràs la veu d’un poble (Assumiràs la veu d’un poble, Vicent Andrés Estellés)

dimarts, 24 de febrer del 2015

AJO: MICROPOEMES

Ajo és una poeta madrilenya que treballa amb micropoemes. Són breus, àcids, malenconiosos i amb molt de sentit de l'humor, que va començar a escriure arran d'una ruptura amorosa, l'insomni i la necessitat de gestionar el dolor i la por. A més, és cantant, agitadora i personatge de referència en la contracultura madrilenya. Ha publicat quatre llibres de micropoemes (Micropoemas I, II, III i IV).





“Si se pudieran elegir personalmente los deseos, elegiría estos tres: No volverme a olvidar el corazón en casa como si fueran unas llaves y que no me cuenten ya más cuentos chinos ni de otras nacionalidades, por favor. Este último deseo bien puede valer por dos”


“Me pongo nerviosa tranquilamente porque soy transparente y efervescente, con tanta atención me distraigo y tan de repente, que sin moverme me desplazo y sin querer voy deseando la raquítica suerte
de no buscarte ya nunca y de querer encontrarte siempre”


“El día que dejemos de enamorarnos como perras nos aburriremos como ostras”


“Como siempre he tenido muy buen paladar para el vino y para los besos”


“Yo exagero mucho para disimularte, pequeñez mía”


“Soy una mujer desnuda con la maleta vacía e ignoro, con la certeza de la intuición, si fui hecha para llegar hasta hoy o expresamente para olvidarlo”


“Lo que pienso yo del amor que te lo cuenten mis venas”


“Desordenando la felicidad me encontré con la VIDA”


“Reclamación: devuélveme lo que te he querido. No he quedado satisfecha”


“Estoy aprendiendo a irme, pero a irme queriendo y a dejarme llevar, pero que me lleve el tiempo.
He aprendido también a dibujarte a oscuras y a escucharte en cada silencio”


“Me pinto casi todos los labios y salgo a buscarte, pero como soy más de encontrar que de buscar, ni te olvido ni te encuentro…punto muerto”


“Como en general también noto cierta desproporción entre el miedo que tenemos y después el peligro que hay. No hay peligro suficiente para tanto miedo que tenemos”


“Que ganas me dieron anoche de desenchufar la luna y salir corriendo a la calle para quejarme a oscuras”


“Te hiciste feliz de repente. Como si no tuvieses que hacer otra cosa en la vida”


“¿Y si corazón no fue más que el aumentativo de la palabra coraza?”


“Siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, siempre, y aun así me parece poco”


“Al amor le pido más de lo que tiene. Y a la vida más de lo que da. Se podría decir, y de hecho no sé yo que no se diga, que estoy equivocada de par en par. Siempre creí que ‘ne me quitte pas’ quería decir ‘déjame en paz’ “


“Teníamos veinte años y nos volvimos locos el uno por el otro. Hoy con…cuarenta seguimos locos aunque ya cada uno por su cuenta”


“Compré apio en la frutería (opio no tenían). Tuve que tomarme un pepito de ternera (de ternura no quedaban ya). Ahora busco mojama sin parar porque dicen que sabe a-mar”


“Lo comprendí sólo hasta cierto punto. Concretamente hasta el punto g”


“Desconocer desconozco el destino de lo que se olvida. Saber, de memoria sé lo que me pone al borde de la vida”


“No busques la de ayer que ya no existe, muere cada noche abrazada a la almohada que dejaste libre”


“Una, dos y tres…Quisiera yo saber qué día y a qué hora me dejaste de querer. Por saberlo más que nada y olvidarlo a la de tres”


“En todos los labios que beso busco siempre la misma boca, no encuentro tus ojos nunca en ninguna otra mirada. Tienes la voz muy bonita pero qué feo es lo que saben tus palabras”


“Siempre lloro cuando vuelo sobre todo cuando espero las maletas. Es un tiempo tan muerto que me muero yo de pena”


“Epitafio: Otra cosa que tengo hecha”