dijous, 27 de novembre del 2014

PERE CALDERS: Contes breus



Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. 

Es dóna a conéixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).


El fill de Venus




















El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però 
s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar 
cordialment: ell també s’havia confós.




A tornajornals

Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que
de moment no ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el 
cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la 
desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la 
seva estimada.




Discreció

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar 
molèsties, que ja pensaria a casa.




Copyright

Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber 
qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.




Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som 
demà passat. Ara només penso com passaré el cap de 
setmana.




Obituari

Males notícies: s’ha mort aquella vella que no es volia morir 
mai. La baixa és particularment sensible, perquè l’aguantava 
la fama de la seva curiositat desperta, no es volia perdre 
res. I ha passat —no ens enganyem— allò que ja era de témer.

Ara, el problema és buscar-li substitut. Queda oberta la 
convocatòria.


L'exprés