El mes d'agost s'acaba...

Queden dos dies per dir adéu a un mes ple de faena i bons moments. Avui acabe el meu treball d'estiu i comence, de nou, unes vacances que prompte tornaran a acabar. Setembre serà el mes en què encetaré una nova etapa, amb nous projectes, pel que fa als meus estudis. Bé, seguirem endavant, amb molta força, entusiasme, alegria i molts, molts somriures! 

Bon cap de setmana!

somriures

Tenia una capsa buida,
preciosa, suau, casual;
no sabia que guardar-hi
i pensava: tan se val.

Però avui ho he tingut clar:
"un somriure i mil si cal"

Doncs, a posar-hi somriures!

N'hi poso un de taronja
un d'ametlla, un de cacau.
De vainilla i de nous
que no en faltin, si s'escau.

La delícia d'un somriure;
el de nata i el de maduixa.
De crocant i de conyac
-i el somrís que ja es dibuixa-

Que no en faltin de color,
un de negre i un de blanc.

Aquell amarat de passió,
el de wisqui i ratafia,
el de kirsrch i el de cointreau.

El somriure de desig,
el de llunes d'il·lusions
i aquell somriure que esclata
i dibuixa sensacions...

i ja tinc ple de somriures,
la capsa,
on hi havia els bombons.

un somriure i mil si cal


-somriu-


***********

aquest poema es va convertir en


IX PREMI RAMON FERRANDO ADELL DE POESIA
13 de gener de 2007
Jesús- Tortosa (Baix Ebre)

PEDRA, PAPER O TISORA

Bon dia! 

Hui, dimecres 13 d'agost, deixe aquest poema que vaig llegir anit al Facebook, i que em va agradar molt. No coneixia l'obra de l'autora, Estel Solé, però he de dir que té una manera d'escriure poesia que m'agrada. 

No sé

si trucar-te o oblidar-te,

si entendre't o esperar que m'entenguis a mi,

si plorar o riure,

si revòlver o Flors de Bach,

si buscar la clau o rebentar el pany,

si entrar o quedar-me esperant,

si calces o tanga,

si t'enyoro o t'ignoro,

si cafè o tallat,

si Truffaut o Godard,

si tornar o no tornar,

si escoltar el cor o el cap,

si una nit tota sola o una nit en societat,

si ratlles o quadres,

si pedra, paper o tisora,

si un vers més o punt final.

Estel Solé

BON DIA!

Comencem aquest dimarts d'agost amb un poema de MIQUEL CATALÀ

RECORDAR-TE NO ÉS POSSIBLE

quan tinc un moment

m'agrada rellegir-te

pujar als núvols

t'he regalat mai

un núvol blanc?

recordar-te no és possible

perquè no t'oblide mai

I VA ARRIBAR EL DIA...

El dia 25 de juliol vaig defensar el meu TFM, La poesia a l'aula: proposta didàctica per a Educació Secundària, davant del tribunal del Màster.

Després de treballar amb els alumnes de l'IES 9 d'octubre aquesta proposta, vaig començar a donar forma a aquest treball. Han estat uns mesos de molta faena i de molts mals de cap, però he de dir que estic molt orgullosa del resultat del meu treball i vaig eixir molt contenta de la defensa.

He gaudit moltíssim amb aquesta proposta didàctica i he aprés tant dels alumnes com de tot allò que m'ha envoltat. He viscut una gran experiència i espere poder continuar treballant aquest gènere que tant em fascina i, així, poder apropar-lo als alumnes. És per això que, per tal que aquest blog no quede en l'oblit, he decidit que continuaré publicant cosetes relacionades amb la poesia!

I després del dia que tots esperàvem amb molts nervis... Ja podem dir que oficialment som PROFESSORS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA!