dissabte, 29 de març del 2014

LES GRANS CREACIONS POÈTIQUES

El proper dia 4 d'abril celebrarem el Certamen Poètic, per això els alumnes de l'IES 9 d'octubre ja estan treballant les seues pròpies composicions. A classe, Esther, la meua tutora i professora de Valencià, i jo els hem ajudat amb l'escriptura i l'oralitat dels poemes i hem quedat sorpreses, ja que són uns gran artistes!

En aquesta entrada mostrarem les seues creacions. Espere que les gaudiu! 




ÀNGELS LINARES (2n de Batx)
Encara recorde 
Encara recorde quan em van donar la notícia. 
Quina alegria, volia plorar. 
Encara recorde la il·lusió de ser la gran, 
tindre algú que em demane consell, 
que seguisca els meus passos. 
Encara recorde les meues ganes d’abraçar-te, 
de jugar amb tu, de besar-te, de saber qui eres. 
Encara recorde la meua desesperació perquè eixires, 
no entenia perquè tardaves tant. 
Encara recorde quan per fi va arribar el dia, 
tenies una careta de pastís i els teus bramits semblaven els d’un lleó salvatge. 
Encara recorde els teus primers passos un dia de Nadal, 
encara no tenies ni un anyet, i així vas anar passejant poc a poc 
i mira si has passejat que han passat 11 anys. 
Per a mi és molt dur, 
a meua xicoteta es fa gran i jo no estic preparada, 
ni crec que ho estiga mai. 
T’estime.

MARTA LOZANO (1r de Batx)
UN LLARG VIATGE 
De vegades somie 
que és molt difícil aconseguir 
que els somnis es facen realitat 
i que existeixen coses 
que no pots veure amb els ulls 
i que sols podem veure amb el cor 
i que en algun lloc 
de l’anhelat viatge a allò desconegut 
podem trobar el nostre destí 
que seguint les senyals i guiant-nos 
per la nostra intuïció 
arribarem a un lloc ple de felicitat i saviesa.

RUBÉN SEGARRA (2n de Batx)
L'ESTIU 
Ha passat el fred
i ara vindrà el bon temps.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar! 
Tornar a menjar gelat
amb els amics al costat,
i banyar-se a l'aigua salada
per passar l'estona a la platja.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar! 
L'estiu sols són tres mesets,
tres mesets sense fer res.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar!

ÁNGELA MARTÍNEZ (2n de Batx)
POESIA D'AMOR: SI TU EM VOLGUERES 
En el dia del teu aniversari,
t'escric aquesta poesia que diu així:
Jo mai he sigut poeta
però tu m'has donat inspiració. 
Eres com el sol radiant
que enlluerna quan el mires,
en el teu rostre no hi ha penes
perquè les dus amagades. 
Jo sols en tinc una,
el no haver-te aconseguit,
perquè sense ser la teua amiga,
ni la teua amant, ni la teua estimada,
sóc la que més t'ha volgut
i amb això ja en tinc prou. 
Eres guapo i molt normal,
afectuós com no hi ha altre igual,
si els teu oïts escoltaren o volgueren escoltar
jo et diria "Amb mi tens una oportunitat",
de mi et vas a enrecordar
per haver-me deixa't escapar. 
Com el sol està al cel
tu ho estàs al meu cor,
enamora't de mí
com jo ho estic de tu. 
Sé que és molt el que et demane,
però sé que et faria molt feliç.
Tot el que et dic és vertader,
besos de l'autora que ho és: Á.M. 

CARLA ESPERT (1r de Batx)
Diamant en brut 
I va ser la llum 
d’un fosc eclipsi. 
La seua pell, cap paraula 
i jo. 
Fou el far d’aquella càlida nit, 
m’il·luminava a cada instant. 
Plàcida, tranquil·la i serena nit. 
Les cortines semblaven 
jugar amb el vent. 
Baixet, tu em parlaves a cau d’orella,
la meua pell s’estarrufava. 
Em doni compte, en aquell 
breu moment, que em vaig 
aferrar a tu lliurement. 
Tu, la meua ombra, sempre 
estaràs amb mi vaja on vaja. 
Encara que caiguem 
recorda que sempre 
t’estimaré. 



MIRIAM CHOVARES (2n de Batx)
EL MEU GERMÀ 
Va ser una sorpresa quan em vaig enterar
que un nen al món anava a arribar.
Sí, era el meu germà,
una cosa menudeta d'ulls blaus. 
Era quiet i seré,
però com ha canviat.
ara és un diablet de cara angelical. 
M'encantava agafar-lo al braç,
era la llum que il·luminava la llar. 
Quantes vegades ens hem barallat?
Però tu amb el teu ball ho has arreglat. 
Cada matí em despertava
i m'agafava de la mà,
sent així la meua felicitat.

ÁNGELA FABRICH (3r ESO)
Adéu 
Quan algú se'n va de la teua vida,
t'adones que feia falta
i és quan et penedeixes de tot allò que no has dit.
Tu estàs trista,
solament penses que se n'ha anat i no tornarà.
Et passes les nits en blanc
pensant en tot allò que podies fer i no has fet.
Saps que sense ell res no va a tindre significat.
T'adones que feia falta i
no saps que fer per anar endavant.

ANABEL BARBERÀ (2n de Batx)
Milers de sentiments agrupats en una melodía  
La música és la millor psicòloga. 
Una sola cançó pot fer que el teu estat d’ànim canvie. 
Cada nota amaga darrere un sentiment diferent per a cadascú. 

Amb la música tot té un altre sentit. 

La música et fa oblidar els moments més tristos, 
i si en alguna ocasió et recorda a ells, 
et dóna forces per superar-los.  

Viure amb música significa viure més feliç. 
La música és l’art més directe, entra per l’oïda i va al cor. 

ADRIAN OTHAR (3r ESO)
A mitja nit et despertes,
veus el cel estrellat i la lluna creixent
que et mostra un camí que mai havies vist,
i tu et puges per ahí.
De sobte caus per un forat,
et fa mal el cor
tens molta por.
Ja et sents en pau,
perquè has mort.

ESTER FUENTES (2n de Batx)
Tot passa 
El temps passa
camí sense final
però avança.
Passen els segons feliços,
passen els moments inoblidables
passen junt a les emocions intenses,
passen...
El temps no perdona,
no hi ha fe en ell.
T'ho dóna i furta tot
et demostra que no és etern,
i al mateix temps...
que sí ho és.

PAU VIÑUELAS (1r de Batx)
Un 30 de maig 
Un 30 de maig te n’anares 
i amb llàgrimes als ulls em deixares. 
Sols la mar em du amb tu, 
sols el sol em transmet la teua alegria. 
A cada racó un record teu, 
amb cada cançó un somriure meu. 
Cada promesa queda guardada 
d’una persona que mai ha estat oblidada.

ÀNGELA MARTÍ (3r ESO)
25 de març 
Me’n recorde d'eixe dia,
eixe dia que vaig arribar.
Tot era nou i diferent,
tot havia canviat.

Em sentia perduda,
sense saber cap a on anar,
com un xicotet ratolinet
en mig de la gran ciutat.

Però en aquell moment,
algú s'acostà,
i amb una veu dolça,
el nom em va preguntar.

Només sentir aquella veu,
de seguida em vaig adonar,
que aquella persona que em cridà,
seria el meu far en mig de la tempesta.

Em vas ensenyar la nova ciutat,
em vas ajudar a fer nous amics,
però el més important:
em mostrares que era una gran amistat.

Ara tot ha tornat a canviar,
tot s'ha fet negre i fosc,
després d'aquella telefonada
d'eixe 25 de març.

Vec el teu cos pàl·lid,
blanc i sense color,
envoltat de llàgrimes amargues
que fan més gran el meu dolor.

Sols vull dir-te dues coses:
no t'oblides mai de mi
i gràcies per ser i estar.
Bon viatge! 

ÁLEX BALDRÉS (2n de Batx)
FALLES! 
Les falles
les ambienten les bandes
encara que probablement badalles
perquè el millor són les xarangues. 
A les donzelles
se li noten més les costelles,
perquè mentre tu treballes,
elles mengen castanyes;
menudes femelles,
que en falles
no mengen paelles
ni beuen cassalles. 
En falles, el camperol
sol menjar algun bunyol
sense deixar-se de banda el caragol. 
El músic toca el flabiol
llegint del faristol
amb sabates de xarol,
encara que després de pendre alcohol
és un descontrol
ja que es converteix en l’ídol
i pareix un terratrèmol.
És l'escàndol espanyol! 
La mascletà
la gent la sol veure dreta,
mentre es fa una palometa
i es menja un tros de cansaladeta.
No vol saber res de l’ensaladeta
i menys de la dieta. 
De vesprada et canvies la camiseta
i te'n vas a la fireta
a fer-te una birreta
sentat en una cadireta
que probablement no estara neta
mentre veus passar a un atleta. 
En falles la música
és molt bonica,
encara que poc acústica.
La falla serà una obra arquitectònica,
i una crítica
un tant còmica
però més bonica que els Estats Units d'Amèrica. 
De la falla la xica
es fa fanàtica
i li agrada la pirotécnica,
que serà bàsica
però pareixera atòmica.

ADRIÁN BUITRAGO (2n de Batx)
Un dia normal a Madrid 
Els carrers de Madrid 
s'omplin de gent 
que passeja indiferent. 
Al sol es senta 
cada vegada més gent 
Ha eixit un dia excel·lent, 
el sol està ardent 
i la gent somrient. 
Al fons sona una música 
amb ritmes esborronants, 
tots estan exuberants.  
El ministre Montcalba 
per Madrid estava
El ministre Montcalba 
l'home que potser tots els impostos baixava 
El ministre Montcalba 
l'home que a Parojoy murmurava. 
En el Congrés estava 
el polític que el poble demanava, 
i el clergat al seu costat és sentava. 
Montcalba, 
l'home que tots els impostos s'embutxacava 
En el Congrés Parojoy es sentava 
mentre Montcalba el seu discurs soltava. 

CLAUDIA SÁNCHEZ-GUIJALDO (4t ESO)
ENCANTERI 
Avui ma estima ha estat encantada,
encantada ha estat ma estima.
Paraula rere paraula,
mans en l'aire,
vareta en mà
i el cucurull al cap.
Avui ma estima ha estat encantada
per la bruixa i la fada.
Avui ma estima ha patit un encanteri,
l'encanteri de la vida,
l'encanteri de l'estima.
Potes de granota,
cua de sargantana...
Ai, ma estima que ha estat encantada. 

PAULA RODRÍGUEZ (3r ESO)
L’ÚLTIMA GUERRA 
Allà en la guerra està, no se res d'ell,
un poc nerviosa estic, crec que vaig a embarcar.
No rep notícies i per la televisió parlant mal estan,
doncs mon pare és, el que lluny està.

Tinc ganes d'abraçar-lo i dir-li
que no se'n vaja del meu costat.

Ja estic en la guerra, no el veig,
pregunte i pregunte i no saben on està.
Per fi m'ho comuniquen, ell ja se n'ha anat,
la cara plena de llàgrimes està.

De sobte una sensació de dolor sent per l'esquena,
tots criden i l'infermeria veig.
Sé que ja es tard, sé que ja estic amb ell. 


CRISTINA DUART (3r ESO)
UN SOMNI DE TRES PUNTS 
Me'n recorde del primer dia,
d'eixe que hi vaig entrar.
Quan vaig obrir la porta
el cor se'm va parar. 
Vaig entrar a poc a poc
i a les grades em vaig girar.
Vaig escoltar unes veus
que el meu nom van cridar. 
Tot eren emocions,
tot eren il·lusions
quan vaig tirar eixe tir
que em va fer especial. 
Açò tan sols era un somni,
un somni borrós i llunyà,
que jo tota sola
el volia fer realitat. 
Després de molt d'esforç
el meu somni vaig acomplir,
després d'aquella telefonada
d'eixe dijous 9 d'abril. 
Quan un somni tens en ment
no dubtes ni un moment,
tots els obstacles has de superar
per fer el teu somni realitat.

ESTHER DOMÉNECH (3r ESO)
L'ÚLTIM ADÉU 
Era un conte de fades el que jo sentia per tu.
La teua mirada m'enamorava,
sentia eixes papallones en l'estómac
com el primer dia en que et vaig vore.
Ha sigut poc de temps,
perè el que jo sent per tu
no es pot esborrar amb un sol adéu.
Van ser aquells dies inoblidables,
 plens de somriures junt a tu.
L'únic que et vull dir és que mai m'oblides,
perquè si ho fas,
els meus ulls ja no tornaran a tindre
la mateixa lluentor que tenien quan et mirava.

BIBIAN MARTÍNEZ (3r ESO)
LA FLAMA DEL MEU COR 
Podràs allunyar-te d'ací,
podràs allunyar-te de mi,
però mai m'oblidaràs,
com jo tampoc m'oblidaré de tu.
Podràs alçar muntanyes,
podràs apagar el sol,
però el que mai podràs apagar
serà la flama del meu cor. 

TANIA MUÑOZ (3r ESO)
No he pogut oblidar-te 
No he pogut oblidar-te
Encara que vaig trencar les teus fotos
cremant-les en la foguera del records.
Encara que he conegut noves ànimes diferents
però cap ha significat res,
com ho has fet tu.
                                 
No he pogut encara mirar-te als ulls.
Em pareix cada vegada més difícil
donar-te a entendre que no t'he oblidat,
que encara estàs en la meua ànima i en el meu cor.
                            
No he pogut oblidar-te
ni podré mai fer-ho.
Desfer-me de tu, no es gens fàcil
si encara formes part del meu cor. 

SOUKAINA NASYR (3r ESO)
Eres tu 
Encara ho recorde tot.
Aquell 24 de maig.
Aquell dia en què em vas parlar i vas
fer que els meus sentiments ressuscitaren
en l'immensa mar.
Eres tu qui m'estima,
qui m'ajuda a avançar,
qui ha desterrat la tristor i la soledat
de ma vida.
I després de tant de temps
per fi t'he trobat,
i et vull.
Em murmurares
i a un altre món em portares.
Em besares, somiant em deixares
i a un altre món em portares.
Ara, per fi estem junts,
i ningú ens podrà separar.
Viurem sense que ningú ens puga molestar.
Eres tu, sí, qui romandrà al meu cor,
formant part del meu futur. 

BEATRIZ RENART (3r ESO)
Procuraré oblidar-te 
Procuraré oblidar-te, 
xafant i comptant les fulles caigudes. 
Procuraré oblidar-te, 
igual que el temps oblida el passat. 
Faria tot el possible 
per tal d'oblidar la teua imatge, 
els teus records,tot,el que siga. 
Procuraré oblidar-te 
fins al meu últim sospir.

MOUAD BAATI (3r ESO)
La primavera 
La primavera ja ha arribat.
Els ocells canten,
les plantes creixen,    
com les flors es reprodueixen.
Ai, primavera, primavera
tant de temps esperant i
a la fi has arribat,
com l'hivern se’n va.

PATRICIA LLAMAS (2n de Batx)
AL BRESSOL D'UNA OLIVERA 
Rondant les terres del marquesat,
al bressol d'una olivera la vaig trobar,
tan menuda com un corpuscle bassal,
en un cabasset me la vaig emportar. 
Petita inundada d'ulls
que endinsada entre castanys cabells
mostra el claror de la seua pell. 
La meva petita ensaïmada,
dolça com el sucre de malt,
agra com el llimó. 
Galtes vermelles al seu rostre,
llavis carnosos que el coronen. 
La meva petita ensaïmada
amb el seu somriure captivava
al meu rostre la seva mirada. 

ERICA SANZ (2n de Batx)
LA VIDA 
La vida és un instant.
Valora el temps
que és el més important.
Cada hora, cada minut que passa,
és una estona que no torna.
I és que és tan curt el trajecte
que cal aprofitar cada moment,
cada ocasió, com si fou l'última. 
Viu amb una ment sense límits
tractant de gaudir al màxim.
Deixa enrere les preocupacions,
i regala cada somriure
a tots aquells que ho mereixen. 
Perseguir la felicitat,
és la carrera de tota una vida.
Mai és tard per a aconseguir
tots els teus propòsits.
Lluita, busca la felicitat
i viu la vida, que és un instant. 

CARMEN ESTARLICH (3r ESO)
LA MORT 
La mort s'arrima,
s'arrima suaument a mi.
Sense que jo me n’adone
el meu cor deixa de bategar.
El càncer, eixa dura malaltia,
eixa és la que va fer
que el meu cor
deixarà de funcionar.
Per què? Per què han d'existir les malalties?
Cap bé fan,
sols fan mal.
Lluitem, lluitem perquè desaparega,
que si desapareix,
el món sencer,
de felicitat s'omplirà. 

JAVIER GRAU (2n de Batx)
Ja comencen les vacances d'estiu.
que em fan estar feliç com una perdiu
Ja comença aquesta època on tot és apetitiu
i que no es pot descriure amb cap adjectiu.
Ja comencen les vacances d'estiu,
que provoquen que tot siga efusiu,
i que res ens pareix ofensiu
i on, sobretot, la calor sentiu.
Ja comencen les vacances d'estiu
ixa època on tot és festiu. 

ANNA GARCIA (2n de Batx)
Ja està ací la primavera i amb molta alegria
ix el capoll
sense pressa, sense soroll.
Ja sent la calor del sol
i amb ella ix flor.
Ja està ací la primavera
i amb ella les oronetes,
que havien marxat
per fi s’han presentat.
Ja està ací la primavera,
a la que tot el món espera.

JOSEP RUBIO (2n de Batx)
El meu amic Baldrés 
El meu amic Baldrés 
assistia al Congrés
amb un discurs compromés. 

El meu amic Baldrés 
en la Xaranga El Truc és el que més. 
Amb el seu caràcter extravagant 
és un xic deslumbrant.   

Baldrés és un home fenomenal, 
tocant el saxo és un professional. 
Baldrés, Baldrés...
T'estime com a ningú més!

ROSA BAUSET (4t ESO)
CARTA A LA MEUA MARE  
Amb estima escric aquesta carta, 
repleta de veritats que tu no has volgut conéixer. 
Amb estima escric aquesta carta 
a la dona que més estime 
A tu, mare.  
Mare, jo he fet bondat, 
jo he fet bona fila, però 
la meua recompensa fou 
un vestit de blavet, 
vestit fet per un bèstia.  
Diuen que un pare mor pel fill, 
per què no a l’inrevés? 
Hui jo muir per tu. 
Jo done la meua vida per 
la mare que m'ha parit!  
No suporte més pallisses, 
no suporte més insults 
d’aquest mal bèstia que 
dorm junt a tu, perquè 
aquest no es el meu pare.  
A ma família hi ha gent sobrant, 
però no hi vull arravatar la felicitat que 
aquest mal bèstia et dóna a tu i a sa filla. 
Per això, entre altres coses, 
me’n vaig, 
aquest lloc ja no em pertany.  
Hui serà la primera vegada que 
hi podré aclucar l’ull sense por, 
encara que sigui per no despertar. 
No pateixes mare, 
me’n vaig al paradís que 
el somni etern em concedeix.  
Sols et demane una cosa, 
abans de seguir ambla teua ingenuïtat i felicitat, 
digues-li a la bèstia 
que“no vals ni un pet de puta!”  
I abans que la soga m’allibere 
d’aquest sofriment i de deixar que 
els blaus que hi tinc pel cos es curen, 
m’agradaria dir-te la veritat mai escoltada: 
l’escriure t’ha fet perdre el llegir. 


CRISTINA HEREDIA (2n de Batx)
El meu gosset Xoco
és del color del coco,
té el pèl xocolate,
fi el seu pelatge.
És el meu xuli,
paxuli,
i té els ulls verds
que per ells,
et perds. 

JORGE CAMPOS (2n de Batx)
DIA A DIA 
Em desperta l'alarma del mòbil,
així i tot, em quede cinc minuts immòbil.
M'alce, em vist i em faig la motxilla,
i em prenc un got de batut de vainilla.
Acte seguit em raspalle les dents,
i me'n vaig a l'escola, que no m'agrada gens!
Em passe a l'institut fins a mig dia.
Que divertit! Era ironia...
Aplegue a casa, dine, faig el deure i vaig al gimnàs,
i la resta de la vesprada ja em puc tocar el nas.
Després de sopar ja ha caigut la nit...
Al llit,
al primer crit.
BONA NIT! 

CARME SERRANO (2n de Batx)
ELS RECORDS 
Mal dia no existia,
no hi havia carestia.
Doncs, envaïa l'alegria
tot difós de fantasia. 
Un llum és la infantesa,
doncs així no hi ha tristesa.
Ara, em cobreix una disfresa
que m'ha portat a la grandesa. 
Encara queda molt per viure,
no és aquesta la fi del llibre.
Doncs, em queda per escriure
el motiu d'aquest somriure.

LINA LORENTE (4t ESO)
ETERNA CANÇÓ 
Mira quina cosa més bonica,
més plena de gràcia,
és aqueixa xica
que ve i que passa. 
Si ella sabera
que quan ella passa,
el món s'ompli de gràcia. 
Ja que la gràcia i la bellesa
desapareixen molt prompte,
hauràs de ser valenta,
tin-ho en compte. 
Agafa el got amb un somriure
i fes que aquesta eterna cançó
siga tan divertida com viure.

IRENE SIMARRO (3r ESO)
Tots parlen de malalties.
Tots parlen de dolor.
Tots parlen, tots parlen,
però no senten. 
Jo he patit, jo he sentit.
Jo he viscut, jo he somiat.
Jo he tingut el meu cor malalt,
els meus ulls malalts, el meu cos malalt. 
No val la pena continuar,
s'aproxima una batalla en
la que no podré lluitar.
No em queden forces
per a pensar. 
Però, hui és un dia especial,
en el que s'ha anunciat
aquesta maleïda malaltia,
de nom estrany, de conseqüències
estranyes, però que d'ací poc...
Ja no podré recordar. 
Veig la seua cara i pense:
"No ho puc oblidar, seria
com... oblidar el meu nom,
i els meus cognoms, la meua vida, els
meus records feliços...". 
Aquesta petita cosa, petita
persona de petit cap, de petits
ulls, de petites mans i peus...
Serà la raó del meu orgull, del
meu somriure, de la meua imaginació
i, sobretot, la raó per la qual lluitar. 
Hui és un dia especials, en el que
ha nascut la meua tercer neta. Sent
que tinc que lluitat, per tal que
ella un dia orgullosa diga:
"Mira, en aquell nínxol, en el número 3,
del cementeri de Carlet, està soterrat un heroi,
un lluitador, de nom, IAIO". 

MARTA SASTRE (3r ESO)
AQUELLS SONS 
Sons bonics, sons diferents
que et fan especial,
en un món diferent. 
Eixos que de vegades espanten,
eixos que t'agraden,
eixos que et fan sentir estranya. 
Sons són aquells que fan
que et relaxes, en aquest
món cruel i molt injust. 

BORJA SÁNCHEZ (3r ESO)
Amor inoblidable,
aquest estiu desitjable.
El xic desesperat buscant-la,
però ella se n'estava anant.
Ja era tard.
El xic plorava, perquè
ella no estava. 

JESÚS MEDINA (3r ESO)
EL MEU MILLOR AMIC 
El meu millor amic em pot fer mal,
el meu millor amic em pot fer molt de mal.
El meu millor amic pot arribar a matar-me,
però el meu millor amic és l'únic que em fa
sentir en la vertadera glòria, i estar vertaderament feliç.
El meu millor amic és el BOU! 




CELIA NOGUÉS (3r ESO)
EIXA PERSONA 
Eixa que et cuida.
Eixa que et mima.
Eixa que t'ajuda,
en aquells moments tan difícils.
Eixa persona per la qual
gràcies a ella, tu estàs ací.
Gràcies a les mares,
per tot allò que fan per nosaltres.
Sense elles no seriem res.

EVA LACUESTA (3r ESO)
PASSA EL TEMPS 
Passa i passa el temps
i no saps que fer. 
Per aquells bells moments
que has passat i no tornaran. 
Tens impotència de no poder tornar enrere,
per arreglar aquells desastre
que et separa d'eixa persona
que era tan important com la teua vida. 
El temps traeix,
passa i no t'avisa.
Tu vols quedar-te en eixe moment,
però no pots, el temps ha passat
i les persones han canviat. 

LOLA CARTAGENA (3r ESO)
Les estacions 
En l'estiu tots somriem
en la pobresa o en la riquesa.
Tots juguem amb els amics,
pel matí i per la nit. 
En la tardor estem a l'escola
amb els amics o amb els enemics.
Fem tots els deures
per obligació o per tindre bona vida. 
En l'hivern anem a gaudir,
perquè queda poquet per a Nadal.
Quan estem en Nadal
cantem cançons amb alegria. 
En la primavera,
per Setmana Santa,
tots els amics
estem reunits. 
Així són les quatre estacions!

NACHO GÓMEZ (2n de Batx)
NOVA YORK 
Nova  York,  Nova  York,
la  ciutat  més  meravellosa  del  món.
La  gent  plena  els  seus  carrers,
amb  tot  el  seu  estrés.

Nova  York,  Nova  York,
llindar  de  cultures  arreu  del  món.
Contrast  de  rics  i  pobres
des de  Wall Street  fins a  Harlem.

Nova  York,  Nova  York,
rodejada  d’aigües  hi  és,
des de  Central  Park  on  es  fa  tard,
fins  l’Empire, d'on  no  vols  baixar.

Nova  York,  Nova  York,
ciutat  formada  per  treballadors,
on  sempre  hi  ha  alguna cosa que  fer
per  guanyar  diners. 

MIREIA DUART (2n de Batx)
Hui vaig a veure't com tots els dies,
com sempre ries.
Volia pensar que era una realitat
que ja ho havies superat,
però de seguida vaig tornar
a veure que no és així,
la malaltia t'està menjant
com si fos un gegant.
Ara els papers han canviat,
tu fores ben aviat
la millor mestra,
ara em toca ser-ho a mi
perquè cuidar-te és el millor destí.
Mai perdré l'esperança
sempre estaré ahí.
Vull pensar que és una realitat,
que ja ho has superat.

SILVIA HERVÀS (3r ESO)
El teu somni 
La sensació de voler fer aquella cosa
que més t'agrada i no pots.
La sensació de saber que mai
ho arribaràs a fer.
Saps de què estic parlant?
És la cosa que tota persona
vol fer abans de morir.
La cosa que molt poca gent acompleix.
Ja saps què és?
És el somni de la teua vida.
Sempre penses que no arribaràs a acomplir-lo
fins que, finalment, sí ho fas.
Aleshores, et dones compte que tot ha canviat,
que aquelles coses que et preocupaven,
ja no t'importen, que estàs contenta,
que no t'importa res, ja ho has acomplit.

CARLOS HERVÀS (3r ESO)
EL COLORET BLAVET 

Tinc un coloret blavet.
Blavet és el coloret.
I xicotet.
El cel també és blavet,
de nit i de dia.
I jo també vaig de blavet,
i em menge un caragolet,
molt xicotet com el meu cosinet. 

diumenge, 9 de març del 2014

JA PODEM COMENÇAR A TREBALLAR!


La mecànica d'aquesta primera part del projecte és molt senzilla:

  • Primer, heu de fer una ullada al blog (hi ha divuit entrades que corresponen a divuit autors) i seleccionar el poema que més us agrade. 

  • Després, haureu d'enviar-me un correu a l'adreça lapoesiaalaula@gmail.com, dient-me el vostre nom i cognoms, el curs i el nom del poeta i el poema (POEMA 1, POEMA 2, POEMA 3...) que heu escollit. Quan m'ho comuniqueu, ho posaré al blog per tal que tots coneixem qui ha seleccionat cadascuna de les composicions.

  • Més endavant treballarem l'oralitat gràcies a aquests poemes.


Espere que gaudiu amb aquest blog i, el més important, que gaudiu amb la POESIA!!!






dissabte, 8 de març del 2014

ANTONI MARTÍNEZ I BONET


Des dels primers salts mortals sense xarxa als primers temps de la troup teatral de MOMA TEATRE fins al dia d’ara, l’Antoni M. Bonet (Carlet) ha passat per un munt de treballs per guanyar-se el pa i el sostre. Fonamentalment ha estat un comercial de venda a diferents companyes empresarials i aquesta experiència de contacte humà directe a molts àmbits li ha donat peu a prendre la postura vital de la tolerància. Les seues lletres, els seus versos, venen de l’experiència de compartir el seu temps amb els amics, els amors tinguts, perduts, i els conservats i dels afanys quotidians.

El seu poemari L'incrèdul pentinat ens mostra que el temps i la memòria fan dels humans la curiosa capacitat de fer voluntàriament el propi pelegrinatge per les seues emocions i sentiments: Per tant, als seus poemes veiem l’enyor, la por, el desig, els anhels, els somnis i tot allò que abasteix i pertany a l’ànim de l'autor. Tot hi és reflectit, per tant l'Antoni M. Bonet espera que, igual que quan ell llegeix els versos d’altres autors, els lectors troben una mica en ells, i puguen escorcollar un poc les seues emocions, i, d’aquesta manera senzilla, arribar a comprendre per uns instants el corrent sentimental i emotiu que ens uneix, arreu del món, a les persones.


SELECCIÓ DE POEMES (L'incrèdul pentinat)

POEMA 1 
Vinc travessant el desert de la teua indiferència  
Vinc travessant el desert de la teua indiferencia
Per a dir-te solament que haure de fer una queixa
Ben seriosa al déu de l’amor o a la deessa o al dimoni. 
Pel melic del sentiment que et tinc em brolla el desconsol
D’oir les punxoses paraules de desafiament que em regales
Donant-me el colp definitiu per a badar-me ja del tot. 
Caic de genolls davant teu esperant la indulgència justa
La dels teus dits on la flor del taronger s’ha pres a sang
De la meua insistència en covar la mà sota la tela de la teua falda. 
M’omple la boca la teua llengua i en ella les dents ferint
I al temps del termini d’eixe deliri compassat fem un bleix
D’extrem impossible i d’escruiximent mullat a les cuixes. 
Ve coent la primavera a la pell que et cerca plena de gana
D’eixa pell teua on s’acaba el dia i s’acaba la nit i s’acaba
La vida i la vida i una altra vegada la vida fins deixar de ser vida.

POEMA 2  (Tania Muñoz, 3r ESO)
T’he llegit  
T’he llegit
Suspès del fil dels teus sentiments
I atenent al pes de les paraules plenes
Com un sortilegi de preades hores
Em prenc l’aigua d’eixa estima teua
Que vas dient estenent-me els sentits
On s’eixuga l’estima que m’invente
Perquè m’enamores deixant-les
En la fulla verge del meu desig de tu. 
T’he llegit
Aprenent del teu dictat comprensiu
D’eixa meua des-substància de malaltís de ser
Un extraviat al reducte d’un pensament únic
El de besar-te el lòbul de l’orella al ras
D’un llit marí de mides infinites com el cel
Aprenent , t’he dit, del teu rajar de dona
De muscles llampants on pose la mà
I els llavis, i la son, i tot el temps que em resta. 
T’he llegit
Combregant en cada un dels mots i dels espais blancs
Com un fidel resolt a defensar tots els renglons a sang
Per dur a les ninetes dels ulls els teus llavis versant
La vida com la verses, estirant d’eixe fil que em llances
Amb l’ham encebat de les teues nits i dels teus dies.

POEMA 3  (Josep Rubio, 2n de Batx)
D’un bot l’aire 
D’un bot l’aire
Es va fer intent etern
I em subjectaves la mirada
Amb la teua
Llum d’estel poderós
D’angoixa freda i carnosa.

POEMA 4  
A peu pla entres a la vida  
A peu pla entres a la vida
Des del paritari d’una constel·lació de veus
Fent cau a l’oïda tendrá
Sense entendre res. 
A peu pla transites pels anys
D’un lloc a un altre, llegint i escoltant
Atenent els sentiments i el cos
Perdent el coneixement i el temps. 
A peu pla vindrà imprevista la mort
Colpint el cor de qui t’estima
Deixant a un racó els records
Per fer-los de sucre embafós.

POEMA 5  
De les onades de sentir-te m’he fet una petaca de vida  
De les onades de sentir-te m’he fet una petaca de vida
On romandre les hores tendres del teu amor
I a terra deixe el compromís de les feines i les obligacions
Per pujar-te pel muscle una llengua extraviada de desig
Per enfonsar al mar dels dibuixos blaus una paraula
Dita a l’oïda com un pensament explosiu de roselles
I de la teua mà prenc l’oxigen necessari per a viure
Acaronant l’efímer pressentiment dels oracles
D’uns dits xops de tu passejant cap a l’encontre
De la pluja total i absoluta del teu cos d’encís.

dijous, 6 de març del 2014

CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS


Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927 - València, 2009), historiadora, poeta i novel·lista. Durant la dècada de 1960, en ple esclat del realisme social, es publiquen els seus primers reculls de poemes, destacant Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), i més endavant Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), títols que li donen un gran prestigi i la col·loquen entre la generació de poetes valencianes de postguerra. El reconeixement del públic li arriba, però, amb la novel·la Matèria de Bretanya (1976), guardonada amb el premi Octubre-Andròmina de narrativa del 1975 i reeditada més de deu vegades, i que ocupa un lloc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua pròpies que es viu a partir del 1970 al País Valencià.

Tal i com diu Lluís Alpera: "la nostàlgia d'un passat en què es va viure d'una manera intensa fets reals se'ns presenta en la literatura de Sànchez-Cutillas –tant en la novel·la com en la poesia– travada perfectament amb el seu poder imaginatiu."

Va ser distingida com a "Valenciana de l'any 2008".


SELECCIÓ DE POEMES

POEMA 1 (Rosa Bauset, 4t ESO)
EIXIRÉ ALS CAMINS 
Eixiré als camins a oferir-me galant;
mejaré rosegons amb tots els vagabunds;
parlaré altre llenguatge, fet d'accents més sincers,
i beuré el vi aiguat, que emborratxa els pobres. 
Si la butxaca és plena de puntes de cigar,
serà un plaer de fum que mai no he tastat.
Mos amics els ocells no fugiran en veure'm,
i la pluja, i l'arbre, i la font m'estimaran. 
Dormiré al paller, si l'estel jau amb mi
-però abans cal que oblide est món que ara em volta-,
i el barret ple de quera, que cobresca el meu cap
primer l'hauré furtat a un espantall alegre. 
Tot, per trbar-hi la llum, en uns dubtes, en uns mots
que arrosegue amb por des de l'adolescència. 
                                            (Obra poètica)

POEMA 2 (Àngels Linares, 2n de Batx)
I TRENCÀVEM EL VENT 
I trencàvem el vent
amb les nostres mans
esteses en la nit.
I deixàvem
que la pluja relliscàs
mansament pel rostre,
com si fos un camí
de llàgrimes.
Perquè el temps i nosaltres
ens havíem trobat
al continent de la por
en un fugir de vida,
en un intent de mort.
I tot tremolava
d'inconseqüència,
davant la fi del misteri
que els homes no havien
pogut desvetlar encara. 
           (Obra poètica)

POEMA 3 
CONJUGACIÓ EN PRIMERA PERSONA 
TINC al meu cor un formigueig de versos.
Les meues mans formiguegen versos,
i me les mire tothora i no hi veig res. 
Hi ha dies que tem parlar amb els amics
i, fins i tot, tem mossegar el pa i la fruita
per no esvanir el formigueig de versos
que duc sota la pell i a flor de llavis. 
Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos,
i a les cames també; aquestes cames
que pels versos em tremolen tan lleument
com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix. 
                                     (Obra poètica)

POEMA 4 (Marta Sastre, 3r ESO)
RECORD 
És una fotografia que s'ha fet vella
sense un motiu aparent. Allí estem totes,
petites, i nogensmenys ¡tan velles com som!
Retinc els noms i les rostres i la falsa història
que cascuna contava de la seua llar.
El temps és groc i aquest retart. La sang és groga
també, quan s'envelleix sense un motiu aparent.
Però, aleshores, no sabíem encara
res de tot açò i, certament, formàvem
un bell grup de nines a punt de retratar-nos. 
                               (Obra poètica

POEMA 5 (Eva Lacuesta, 3r ESO)
LA CLAU AL PANY DE LA CERTESA 
SEMPRE que et veig, amor, se'm fa diumenge
per tot el trencaclosques dels meus ossos. 
Ai, per això tinc por moltes vegades,
pensant en la distància que em separa
dels dies feiners, d'aquelles coses
que de tan senzilles,
no cal moure la mà per a agarrar-les. 
Deixa la clau al pany de la certesa
si vols que passe avant, incontenible,
com un riu d'enyorances. Per les vores
-del riu i del meu cos-
ja creixen els baladres i la molsa. 
                     (Obra poètica

MONTSERRAT ABELLÓ


Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és poeta i traductora. A més de la seua obra poètica, com Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l'esfera del temps (1998) o Memòria de tu i de mi (2006), cal destacar les traduccions de poetes anglosaxones, sobretot de Sylvia Plath. També tradueix a l'anglès textos de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, entre d'altres, que contribueixen decisivament a la difusió de la literatura catalana a l'estranger.

Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970, és autora d'algunes antologies de poesia feta per dones, entre les quals destaca Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993). L'any 2002 reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules, guardonat amb els premis Cavall Verd–Josep M. Llompart de Poesia, Cadaqués a Quima Jaume i Lletra d'Or del 2003. L'any 2007 rep el premi Cavall Verd–Rafel Jaume de traducció poètica per les traduccions de Sylvia Plath, i el 2008 el premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura. 


SELECCIÓ DE POEMES


POEMA 1 (Adrián Buitrago, 2n de Batx)
ESPERO MERAVELLES 
Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.
El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó. 
(Al cor de les paraules)
MÚSICA DE POETES. Espero meravelles 

POEMA 2 (Anabel Barberà, 2n de Batx)

SOVINT DIEM 

Sovint diem  
això és la fi,  
cap música ja no controla  
les nostres esperances. 
Però hi ha ulls que no coneixem  
que escruten l’horitzó,  
llavis que xiuxiuegen. 
Orelles que perceben,   
que amatents escolten  
allà al fons de la nit. 
Aquesta és la força que busquem,  
l’amor que aprenem a sostenir 
contra el caire del temps. 

              (Dins l'esfera del temps)


POEMA 3 (Carmen Estarlich, 3r ESO)

PARLEN LES DONES

Parlen les dones,  
la seva poesia  
tendra i forta. 
Ben pocs s’aturen  
a escoltar aquestes veus,  
que, trasbalsades,  
un nou llenguatge diuen  
nascut al fons dels segles. 
  (Dins l’esfera del temps)


POEMA 4 (Adrian Othar, 3r ESO)

VISC I TORNO 
Visc i torno  
a reviure  
cada poema,  
cada paraula.  
Estimo tant  la vida  
que la faig meva   
moltes vegades.  

(El blat del temps) 

POEMA 5 (Silvia Hervas, 3r ESO)

PLANTAR SOBRE LA TERRA 

Plantar sobre la terra   
els peus. Ja no tenir  
por. Sentir com puja  
la saba, amunt, amunt.  
Créixer com un arbre. 
A la seva ombra  
aixoplugar algú que  
també se senti sol, sola  
com tu, com jo.  
(El blat del temps)

JORDI SARSANEDAS


Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924-2006) poeta, narrador i traductor. Llicenciat en Lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), exerceix de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona. Ha anat bastint la seua obra literària entre el somni i l'al·legoria, sempre oberta als corrents que expliciten la crisi de valors socials i morals de la societat contemporània, però allunyada des d'un principi del realisme social.

Comença publicant poesia, A trenc de sorra (1948), amb una llarga trajectòria que el porta a una primera aproximació a l'obra completa el 1989 dins el volum Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989), publicat per Edicions 62. Però l'èxit més remarcable d'aquells primers anys, quan s'erigeix en la primera revelació de la contística de la postguerra, és el recull de narracions Mites (1954), un llibre que Joaquim Molas va veure com "una dramàtica reflexió sobre la condició humana". Més tard publica la novel·la El martell (1956). Totes dues són obres de referència dins la represa literària catalana després de la guerra civil.

Durant els últims anys intensifica el seu ritme d'escriptura, la qual cosa fa que publique amb més assiduïtat. S'han de destacar els llibres de poesia L'enlluernament, al cap del carrer (2001) i Com una tornada, sí (2003). El 1994 veu la llum el gruix de la seua narrativa breu a Contes (1947-1969).

També ha dirigit teatre i és autor de diversos treballs crítics, proses i articles. A més a més de tenir càrrecs de responsabilitat en diverses institucions i entitats culturals. 

Entre els premis que ha guanyat, cal destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes atorgat l'any 1994.


SELECCIÓ DE POEMES

POEMA 1



AMB MANS DE BONS AMICS ESCRIC AIXÒ

Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.
Junts hem alçat la gran ciutat de fusta
per al foc més clar d'aquest amor
on llegeixen la història.
I parlo de demà com d'un passat
tot sec, tot esmollat, tot cendres.
Amb mans de bons amics escric això,
amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes
i la ciutat que em pobla.
I manllevo el captaire i manllevo la porta.
Et deixo (això, si vols,
si et fa servei)
restes de joventut mal esmerçada
i un gust per al vent clar i el vi vermell.

                      (Fins a un cert punt)


POEMA 2 (Nacho Gómez, 2n de Batx)

EN UNA PRIMERA COMUNIÓ
Com peix cua-lluent entre palets i aigües,
des d'ara, i sempre, tornar fins a la mort,
tornar per cada pas i cada gest que es tanca
fins el nombre feliç dels que moren a l'alba.

                              (Fins a un cert punt)


POEMA 3 (Jorge Campos, 2n Batx)

ENDREÇA A B.

Aquella felicitat,
i la ferida.
Aquest goig assassinat,
per sempre més ferida.
I el goig tan alt,
encara i encara.

(Fins a un cert punt)


POEMA 4 (Irene Simarro, 3r ESO)


A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES
Nobles i bells senyors inconscients feliços
multiplicats cofois entre els miralls
d'Aranjuez o Versalles,
per gala coronats de barretina
frígia,
oh jacobins beats i gaditans metòdics,
ben satisfets i grassos en esperit,
us conec el rebuf quan ens trobeu
arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,
en un racó molest
del racional jardí geopolític.
I què hi farem, si som el poble-nosa,
si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se
a la imatge que en fa el vostre desig?
No heu d'esperar que presentem excuses.

                            (Fins a un cert punt)

MARIA ANTÒNIA SALVÀ


Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958) és la primera poeta moderna en català. Formada en l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es va donar conèixer a la darrera dècada del segle XIX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. La seua obra, doncs, s'insereix, d'entrada, en la temàtica rural de l'anomenada Escola mallorquina, amb poemes emblemàtics sobre la casa pairal de la Llapassa (Llucmajor), sobre els treballs i la gent del camp que tenen com a rerefons les cançons i les cobles populars, molt vives a la Mallorca del seu temps i expressió d'un món rural ancestral. 

Ben aviat, però, contacta amb la generació de poetes més joves com el mallorquí Miquel Ferrà o Josep Carner que la dóna a conèixer a Barcelona, sobretot amb la traducció de Mireia (1917) de Frederic Mistral. 

De la seua obra destaquen els poemaris Espigues en flor (1926), El retorn (1934) i Lluneta del pagès (1952). La seua veu, basada en la contemplació de la natura, s'essencialitza, passa de la descripció a una interiorització bella i subtil, capaç d'evocar diversos estats d'ànim, i la pròpia subjectivitat. 

També destaca com a traductora, així com en el conreu de la prosa. Entre els autors traduïts, s'hi compten Alexandre Manzoni, Giovanni Pascoli o Francis Jammes. Pel que fa a la prosa, cal citar Viatge a Orient (1907), no publicat fins el 1998 i, sobretot, els textos aplegats a Entre el record i l'enyorança (1955). 

Com ha passat amb d'altres escriptores històriques, l'obra de Maria-Antònia Salvà ha hagut de superar els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. En l'actualitat, però, és considerada un clàssic modern. 


SELECCIÓ DE POEMES

POEMA 1 (Jesús Medina, 3r ESO)
GLOSA  
Jo voldria, jo voldria,  
jo voldria, jo voldré  
brostar en flors de poesia  
com en roses el roser.  
Ai, la llum que el cel envia!  
ai, rabella que ens vol bé!  
La vaig veure com fugia  
dins una ona d'harmonia...  
Jo aguait per si tornaria,  
i passa el temps, i no ve!  
Jo voldria, jo voldria...  
un repòs com mai l’hauré.  
El repòs que el cor somnia,  
dins el món no el trobaria:  
jo voldria, jo voldria 
el cel com me moriré.  
                 (Poemes)
MÚSICA DE POETES. Glosa 

POEMA 2 (Ángela Fabrich, 3r ESO)
LA PETXINA 
L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.
Un cap-al-tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat —tot passa i mor—
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges. 
                (Antologia poètica)
MÚSICA DE POETES. La petxina 

POEMA 3 (Lola Cartagena, 3r ESO)
QUIETUD

Ombra de pinar dorment,
amb sol filtrat de migdia.
-No corre un alè de vent,
que també s’ensopiria.-
De sobte, amb lleu frissament,
una branca s’estremia…
Era un aucell que hi venia?
era el sospir d’un absent?... 
            (Espigues en flor)
MÚSICA DE POETES. Quietud 

POEMA 4 
XEREMIES LLUNYANES

So llunyà de xeremies,
qui el sabria definir?...
¿Són pasades alegries
que mai més s’han de fruir,
remembrances d’altres dies
que se planyen de morir?
Veu que en l’hora de la sesta
va planant pel camp soliu,
i als estels fa sa requesta
les vetlades de l’estiu;
veu que passa i mai no resta,
so perdut i fugitiu,
que ara es plany, ara somnia,
captivat d’unes amors
sempre, sempre en llunyania...
-qui en diria les llangors?-
sempre, sempre en llunyania
per serenes i grisors!
¿És la pena o l’esperança
que dóna ales a son vol?
¿És desig o bé recança
aqueix so que vol i dol,
i se plany d’una enyorança,
com l’aucell privat del sol?
Oh planyenta xeremia,
vés cercant ton bé perdut,
sols que passis dins ma via
i m’hi deixis la virtut
de ta pia
melangia,
raig subtil de poesia,
exquisida companyia
d’exquisida solitud.  
(Espigues en flor)
MÚSICA DE POETES. Xeremies llunyanes