JOAN BROSSA

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic. És un dels fundadors del grup artístic "Dau al Set", i autor d'una obra que no contempla les fronteres entre les diferents disciplines artístiques.

La seua obra literària, de dimensions excepcionals, es caracteritza per l'experimentació amb el llenguatge i la utilització de tot tipus de tècniques i estils, des dels models estròfics clàssics, fins a la poesia conceptual, el teatre surrealista i els guions de cinema experimentals. Aquest procés continu d'investigació metalingüística l'encamina progressivament cap a la poesia visual, l'escultura i la performance.

Només cap al final de la seua carrera rep el ple reconeixement, amb nombroses traduccions i múltiples premis i honors que l'assenyalen com a una de les figures cabdals de la literatura i les arts visuals del segle XX. Mor uns mesos abans de complir vuitanta anys, quan es preparaven tota mena d'actes per homenatjar-lo. 

SELECCIÓ DE POEMES

POEMA 1 

BUFADOR DE NÚVOLS

Moneda sobre un plat és la sement.
Veig dos fanals encesos sobre un drap
verd. Aneu a buscar els càntirs. La ment
m’escup als ulls. Sol, i a l’escut, qui sap

la mar d’ullets que em cordo! De moment,
la brúixola del temps em fot al cap
tal nombre de varetes d’on ve el vent,
que es barregen sovint. No se’n perd cap.

Amb tot, jo bufo els nuvolots, no fos
que plogués fang per sempre més. Tampoc
un 1 més un altre 1 són sempre 2.

Omplo els fanals amb l’ombra d’un gran foc,
humà i entre les pedres poderós,
que infla i enlaira el cos on em remoc. 

(La memòria encesa. Mosaic antològic)

MÚSICA DE POETES. Bufador de núvols 

POEMA 2 

EL RELLOTGE DE SOL

Amb bloc de pedra i esfera,
Rellotge de sol parlà.
A la pedra del rellotge,
Un gall ros hi sol cantar.

―Sóc el rellotge de sol,
I pel mes de juny hi ha un bou,
Cobert el cap de carbassa,
Que us endevina quan plou.

Si als oros dels jocs de cartes
Podem dir que el sol hi ha,
També l’home el nom d’agulla
Al seu nas pot aplicar.

La lluna tota emboirada
Rellotge de sol parà.
Ningú, aquest camp dels rellotges,
En el món no pot negar.

La muntanya fa capell,
Molta boira al cel hi ha.
Crec que el rellotge de sol
Treballs haurà de passar.

Fer giravoltar el paraigua
Mai cap bé no pot portar.
Maritunga orinupa,
Maratunga xuripà. 

(Romancets del Dragolí)

POEMA 3 

MÀGIC CINEMA 

Poso cigarret.
M'apropo a vosaltres
amb el mot escrit
i em faig donar foc de debò.
Vosaltres
em doneu un mocador i vet aquí
que el mocador inexplicablement
us desapareix de les mans
per trobar-se escrit en aquest
paper.
Tot seguit
poso cadira, i heus
aquí que teniu a les mans
una cadira veritable.
Finalment
jo entro al poema,
i aquí em teniu projectat
tot sencer.  

            (El saltamartí)

MÚSICA DE POETES. Màgic cinema

POEMA 4

POEMA AMB PEDRES A LES SABATES

Res no es perd per no robar.
Tenir sort és guanyar plors.
Els mals mai no vénen sols,
més pels pobres que pels rics.
S’alça un vent de tramuntana
en començar a encendre el foc,
perquè els fruits de certes plantes
els determina el paper,
que no té empatx ni vergonya
i és el menjar de les rates.
Hi ha gent que us ve a visitar
només per saber les trampes.
Mal pesquen els pescadors
si no encerten les paraules
ni es volen alliberar
dels punts que a dins queden morts.
Ens cal individualitzar-nos
contra estímul artificial
i de tot el que comporta
l’opinió dels Estats.
Els fets no són el que semblen
i no semblen el que són
les suposades virtuts.
Dues meitats sovint no fan un tot
ni expliquen res de les creences:
si caminem endarrere
els llops entren als poblats.
I, tempesta veritable,
l’or et perd o et cal fugir
amb pedres a les sabates.  

       (La clau a la boca) 

MÚSICA DE POETES. Poema amb pedres a les sabates