JORDI SARSANEDAS

Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924-2006) poeta, narrador i traductor. Llicenciat en Lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), exerceix de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona. Ha anat bastint la seua obra literària entre el somni i l'al·legoria, sempre oberta als corrents que expliciten la crisi de valors socials i morals de la societat contemporània, però allunyada des d'un principi del realisme social.

Comença publicant poesia, A trenc de sorra (1948), amb una llarga trajectòria que el porta a una primera aproximació a l'obra completa el 1989 dins el volum Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989), publicat per Edicions 62. Però l'èxit més remarcable d'aquells primers anys, quan s'erigeix en la primera revelació de la contística de la postguerra, és el recull de narracions Mites (1954), un llibre que Joaquim Molas va veure com "una dramàtica reflexió sobre la condició humana". Més tard publica la novel·la El martell (1956). Totes dues són obres de referència dins la represa literària catalana després de la guerra civil.

Durant els últims anys intensifica el seu ritme d'escriptura, la qual cosa fa que publique amb més assiduïtat. S'han de destacar els llibres de poesia L'enlluernament, al cap del carrer (2001) i Com una tornada, sí (2003). El 1994 veu la llum el gruix de la seua narrativa breu a Contes (1947-1969).

També ha dirigit teatre i és autor de diversos treballs crítics, proses i articles. A més a més de tenir càrrecs de responsabilitat en diverses institucions i entitats culturals. 

Entre els premis que ha guanyat, cal destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes atorgat l'any 1994.

SELECCIÓ DE POEMES

POEMA 1

AMB MANS DE BONS AMICS ESCRIC AIXÒ

Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.

Junts hem alçat la gran ciutat de fusta

per al foc més clar d'aquest amor

on llegeixen la història.

I parlo de demà com d'un passat

tot sec, tot esmollat, tot cendres.

Amb mans de bons amics escric això,

amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes

i la ciutat que em pobla.

I manllevo el captaire i manllevo la porta.

Et deixo (això, si vols,

si et fa servei)

restes de joventut mal esmerçada

i un gust per al vent clar i el vi vermell.

                      (Fins a un cert punt)

POEMA 2 (Nacho Gómez, 2n de Batx)

EN UNA PRIMERA COMUNIÓ

Com peix cua-lluent entre palets i aigües,

des d'ara, i sempre, tornar fins a la mort,

tornar per cada pas i cada gest que es tanca

fins el nombre feliç dels que moren a l'alba.

                              (Fins a un cert punt)

POEMA 3 (Jorge Campos, 2n Batx)

ENDREÇA A B.

Aquella felicitat,

i la ferida.

Aquest goig assassinat,

per sempre més ferida.

I el goig tan alt,

encara i encara.

(Fins a un cert punt)

POEMA 4 (Irene Simarro, 3r ESO)

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

Nobles i bells senyors inconscients feliços

multiplicats cofois entre els miralls

d'Aranjuez o Versalles,

per gala coronats de barretina

frígia,

oh jacobins beats i gaditans metòdics,

ben satisfets i grassos en esperit,

us conec el rebuf quan ens trobeu

arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,

en un racó molest

del racional jardí geopolític.

I què hi farem, si som el poble-nosa,

si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se

a la imatge que en fa el vostre desig?

No heu d'esperar que presentem excuses.

                            (Fins a un cert punt)