JOANA RASPALL

Joana Raspall (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat. Durant la Guerra Civil Espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va fer classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural.

Tot i que és més coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seua obra hi ha teatre, contes i novel·les. 

Col·laborà habitualment en revistes locals i fou promotora del Premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. Fou medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993). El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià. El 2013 Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar "L'Any Joana Raspall", per celebrar el seu centenari de vida. 

SELECCIÓ DE POEMES

POEMA 1 (Erica Sanz, 2n de Batx)

L'espera 

T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força.
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobes noces
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit. 

            (Llum i gira-sols)

POEMA 2  (Beatriz Renart, 3r ESO)

Només 

Només amb un somriure
que em facis, tot passsant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.   

           (Font de versos)

POEMA 3 

La rel 

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua. 

                 (Versos amics)

POEMA 4 (Carme Serrano, 2n de Batx) 

El llibre 

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre.
Tot allò que et donarà
no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia. 

       (Pinzellades en vers)

POEMA 5 (Laura Martínez, 2n de Batx)

Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se. 

Ben poca cosa
basta a l'amor: sols creure's
una mirada. 

            (Arpegis. Haikús.)

POEMA 6 (Mouhsine Baati, 3r ESO)

INVITACIÓ 

He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia
ens els podem partir. 

(El meu món de poesia)