Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) és poeta i
traductora. A més de la seua obra poètica, com Vida diària (1963), Foc
a les mans (1990), Dins l'esfera del temps (1998) o Memòria
de tu i de mi (2006), cal destacar les traduccions de poetes
anglosaxones, sobretot de Sylvia Plath. També tradueix a l'anglès textos de
Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, entre d'altres, que contribueixen
decisivament a la difusió de la literatura catalana a l'estranger.
Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970, és autora d'algunes antologies de poesia feta per dones, entre les quals destaca Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993). L'any 2002 reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules, guardonat amb els premis Cavall Verd–Josep M. Llompart de Poesia, Cadaqués a Quima Jaume i Lletra d'Or del 2003. L'any 2007 rep el premi Cavall Verd–Rafel Jaume de traducció poètica per les traduccions de Sylvia Plath, i el 2008 el premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.
Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970, és autora d'algunes antologies de poesia feta per dones, entre les quals destaca Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX (1993). L'any 2002 reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules, guardonat amb els premis Cavall Verd–Josep M. Llompart de Poesia, Cadaqués a Quima Jaume i Lletra d'Or del 2003. L'any 2007 rep el premi Cavall Verd–Rafel Jaume de traducció poètica per les traduccions de Sylvia Plath, i el 2008 el premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.
SELECCIÓ DE POEMES
POEMA 1 (Adrián Buitrago, 2n de Batx)
ESPERO MERAVELLES
Espero meravelles
a cada cantonada.
Hi ha alegria
en l’aire.
El sol m’omple
els ulls.
El meu presagi
és una línia
contra el sol,
un punt en l’horitzó.
(Al cor de les paraules)
MÚSICA DE POETES. Espero meravelles
POEMA 2 (Anabel Barberà, 2n de Batx)
SOVINT DIEM
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
(Dins l'esfera del temps)
POEMA 3 (Carmen Estarlich, 3r ESO)
PARLEN LES DONES
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
(Dins l’esfera del temps)
POEMA 4 (Adrian Othar, 3r ESO)
VISC I TORNO
Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant la vida
que la faig meva
moltes vegades.
(El blat del temps)
POEMA 5 (Silvia Hervas, 3r ESO)
PLANTAR SOBRE LA TERRA
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
(El blat del temps)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada