dijous, 27 de novembre del 2014

PERE CALDERS: Contes breus



Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. 

Es dóna a conéixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).


El fill de Venus




















El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però 
s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar 
cordialment: ell també s’havia confós.




A tornajornals

Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que
de moment no ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el 
cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la 
desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la 
seva estimada.




Discreció

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar 
molèsties, que ja pensaria a casa.




Copyright

Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber 
qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.




Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som 
demà passat. Ara només penso com passaré el cap de 
setmana.




Obituari

Males notícies: s’ha mort aquella vella que no es volia morir 
mai. La baixa és particularment sensible, perquè l’aguantava 
la fama de la seva curiositat desperta, no es volia perdre 
res. I ha passat —no ens enganyem— allò que ja era de témer.

Ara, el problema és buscar-li substitut. Queda oberta la 
convocatòria.


L'exprés


dimecres, 29 d’octubre del 2014

POESIA IL·LUSTRADA

Gràcies a Internet podem conéixer l'obra d'autors que treballen utilitzant versos, xicotets relats o frases que acompanyen amb simples, precioses o divertides il·lustracions. 

Fa uns anys vaig conéixer l'obra de Paula Bonet, una valenciana que té una forma única de crear il·lustracions, retrats i donar vida a relats poètics. 






Però, fa poc hem conegut l'obra de Boa Mistura, un grup d'artistes urbans madrilenys que han portat el seu proyecte "Madrid: te comería a versos" fins els carrers de la ciutat. Aquest projecte és un acte d'amor d'artistes i poetes per Madrid, una bona forma d'apropar la poesia a la gent. 







dissabte, 18 d’octubre del 2014

MARIA-MERCÈ MARÇAL



Rescatem un poema inèdit de Maria-Mercè Marçal i d'altre que apareix al seu poemari Sal oberta.

Gaudiu de la poesia!






ARBEQUINES DE L’AMOR

Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!

Per dessota l’olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!

Fulles altes i petons,
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!

Ai quin deix més amargant
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda al vent
em despullen l’olivar!




dimarts, 30 de setembre del 2014

GABRIEL FERRATER

Avui, últim dia del mes de setembre, dediquem aquesta entrada a l'escriptor Gabriel Ferrater, compatint un poema preciós que es troba al seu recull Menja't una cama, "Cambra de la tardor".


Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972). Escriptor i lingüista. Autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va suposar el punt i final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes.

L'erotisme franc i el pas del temps són una constant en la seua obra. Els poemes "In memoriam" i "Poema inacabat", són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i de les seues conseqüències. Professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a escriure una sèrie d'articles de doctrina lingüística a Serra d'Or (1969-72) sota el títol "De causis linguae", dels quals destaca l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Chomsky i Halle. Va traduir al català Der Prozess, de Franz Kafka; Language, de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics, de Noam Chomsky.



CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què són?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany."
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu,
els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

dimarts, 23 de setembre del 2014

RUTA LITERÀRIA

Vos presente una ruta literària d'elaboració pròpia, "La vida en l'abisme de Ferran Torrent: de la València dels anys 70 a l'actualitat". 

Aquest treball el realitzarem els meus companys Carles, Maria Dolors i jo al Màster en Professor/a d'Educació Secundària. És per això que per tal de conéixer a fons la història de la novel·la finalista del Premi Planeta, ens reunirem amb Ferran Torrent, el seu autor, que ens mostrà els llocs que apareixen al llibre i ens contà tot un seguit de vivències i anècdotes. 


La ruta es troba en línia a: http://geografiesliteraries.com/la-vida-en-labisme-de-ferran-torrent-de-la-valencia-dels-anys-70-a-lactualitat/



divendres, 19 de setembre del 2014

MERCÈ RODOREDA. UN CONTE.

Avui deixem la poesia per presentar a una de les escriptores més importants de la literatura catalana, Mercè Rodoreda. A més, ens centrarem en un dels seus coneguts contes, "El gelat rosa".


Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista catalana més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seua obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.

Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tres d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la Guerra Civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.



EL GELAT ROSA




- Té, quin vols, el groc o el rosa?
Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó es guardà els diners que ell li acabava de donar i ja servia altres clients tot cridant: "Al bon gelat!..."
Sempre passava igual: quan s'apropava l'hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l'estona que els quedava d'estar junts.
Al parc, al costat d'ella, amb tota la tarda estesa davant, amb l'esplendor del sol, sota els arbres remorosos, estava alegre, comunicatiu. La banda de música tocava l'obertura de Lohengrin: l'havien escoltada religiosament agafats de les mans. Els ànecs i una parella de cignes blancs amb els colls erectes lliscaven com si fossin de cel·luloide sobre el cristall blau del llac. Els homes, les dones i els infants semblaven figuretes que caminessin i somriguessin mogudes per algun mecanisme preciós dintre un paisatge artificial fet per a homes de debò.
Quan el sol declinà s'assegueren en un banc verd a l'ombra humida d'un til·ler, i ell, mig tímid mig emocionat, li donà l'anell de promesos: un brillant petit amb un carbó bastant visible. "Jura'm que no te'l trauràs mai més." Per mirar-se'l, separà els dits, estirà una mica el braç i féu oscil·lar la mà. Pensà amb una secreta recança en la seva mà d'una estona abans, sense anell, àgil i lliure. Els ulls se li velaren una mica.
Havien sortit del parc i caminaven agafats del braç cap a l'entrada del metro.
- Té, pren el rosa.
Ella l'agafà i sentí com una defallença a les cames. Feren uns quants passos. "Rosa, rosa..." Tot d'una s'estremí i una onada de rubor li pujà fins als cabells.
- Ai, el gelat! -L'havia deixat caure expressament per amagar la seva torbació.
- Vols que te'n compri un altre?
- No.
"... rosa... rosa... de pressa, que no s'adoni de res... Per què et menges les roses? Ens casarem. Hauré de cremar les cartes. Totes... la del 15 de febrer, també... Si pogués guardar-la... amb les roses seques... Et menges les roses? En duia un pom a la mà i ell em besava i rèiem i caminàvem. M'agafava per la cintura. Portava el barret decantat, tenia els ulls brillants. Jo menjava una fulla de rosa. Si sempre menges fulles de rosa et tornaràs rosa. A la nit vaig somiar que naixia d'un tronc vell arrapat a la paret i que m'obria a poc a poc en pètals de sang. M'agafà el braç brutalment: Llença les roses, llença-les. Vaig mirar-lo amb els ulls mig closos i anava queixalant la fulla de rosa... Amor meu... Quan vaig pujar l'escala sabia on era, on anava i per què. Un home d'edat va obrir la porta i s'enretirà per deixar-nos passar. No, no feia olor de res, aquella cambra fosca, amb el paravent descolorit i la catifa esfilagarsada. Sòrdid... i trist. No tinguis por. Quan vaig obrir els ulls vaig veure l'americana al respatller de la cadira i la corbata al damunt, verda, amb ratlles vermelles... Sembla que no es recordi que hem d'enviar les violetes. La directora del taller em va renyar l'endemà perquè vaig arribar tard... Enfilava les fulles morades en un filferro. Que fort que m'estrenyia! Tenia un blau al braç, i m'havia hagut de posar una brusa amb mànigues llargues... Quan tornaré ens casarem, deia a la primera carta. Encara menges pètals de rosa? Les hauré de cremar totes i la capsa folrada de cretona... Les hauré de cremar... I aquest anell que em fa mal al dit... Fa dos anys que no m'escriu, que no en sé res... casat, mort potser... I si tornessis, tornaria... Aquell matí que plorava, la portera em va pujar la llet: són coses de la vida... i pots estar ben contenta que no t'hagi deixat un record... Disset cartes, disset cartes esperades amb deliri, malalta de tant esperar... Per què et menges les roses?
- Què penses? -li preguntà ell mentre baixaven l'escala del metro.
- Jo? No res.

Mercè Rodoreda. Tots els contes


Edicions 62. Barcelona, 1979

divendres, 29 d’agost del 2014

El mes d'agost s'acaba...

Queden dos dies per dir adéu a un mes ple de faena i bons moments. Avui acabe el meu treball d'estiu i comence, de nou, unes vacances que prompte tornaran a acabar. Setembre serà el mes en què encetaré una nova etapa, amb nous projectes, pel que fa als meus estudis. Bé, seguirem endavant, amb molta força, entusiasme, alegria i molts, molts somriures! 

Bon cap de setmana!







somriures

Tenia una capsa buida,
preciosa, suau, casual;
no sabia que guardar-hi
i pensava: tan se val.

Però avui ho he tingut clar:
"un somriure i mil si cal"

Doncs, a posar-hi somriures!

N'hi poso un de taronja
un d'ametlla, un de cacau.
De vainilla i de nous
que no en faltin, si s'escau.

La delícia d'un somriure;
el de nata i el de maduixa.
De crocant i de conyac
-i el somrís que ja es dibuixa-

Que no en faltin de color,
un de negre i un de blanc.

Aquell amarat de passió,
el de wisqui i ratafia,
el de kirsrch i el de cointreau.

El somriure de desig,
el de llunes d'il·lusions
i aquell somriure que esclata
i dibuixa sensacions...

i ja tinc ple de somriures,
la capsa,
on hi havia els bombons.

un somriure i mil si cal


-somriu-


***********

aquest poema es va convertir en


IX PREMI RAMON FERRANDO ADELL DE POESIA
13 de gener de 2007
Jesús- Tortosa (Baix Ebre)

dimecres, 13 d’agost del 2014

PEDRA, PAPER O TISORA

Bon dia! 

Hui, dimecres 13 d'agost, deixe aquest poema que vaig llegir anit al Facebook, i que em va agradar molt. No coneixia l'obra de l'autora, Estel Solé, però he de dir que té una manera d'escriure poesia que m'agrada. 




No sé
si trucar-te o oblidar-te,
si entendre't o esperar que m'entenguis a mi,
si plorar o riure,
si revòlver o Flors de Bach,
si buscar la clau o rebentar el pany,
si entrar o quedar-me esperant,
si calces o tanga,
si t'enyoro o t'ignoro,
si cafè o tallat,
si Truffaut o Godard,
si tornar o no tornar,
si escoltar el cor o el cap,
si una nit tota sola o una nit en societat,
si ratlles o quadres,
si pedra, paper o tisora,
si un vers més o punt final.

Estel Solé

dimarts, 12 d’agost del 2014

BON DIA!


Comencem aquest dimarts d'agost amb un poema de MIQUEL CATALÀ




RECORDAR-TE NO ÉS POSSIBLE

quan tinc un moment
m'agrada rellegir-te
pujar als núvols

t'he regalat mai
un núvol blanc?

recordar-te no és possible
perquè no t'oblide mai

dilluns, 11 d’agost del 2014

I VA ARRIBAR EL DIA...


El dia 25 de juliol vaig defensar el meu TFM, La poesia a l'aula: proposta didàctica per a Educació Secundària, davant del tribunal del Màster.

Després de treballar amb els alumnes de l'IES 9 d'octubre aquesta proposta, vaig començar a donar forma a aquest treball. Han estat uns mesos de molta faena i de molts mals de cap, però he de dir que estic molt orgullosa del resultat del meu treball i vaig eixir molt contenta de la defensa.

He gaudit moltíssim amb aquesta proposta didàctica i he aprés tant dels alumnes com de tot allò que m'ha envoltat. He viscut una gran experiència i espere poder continuar treballant aquest gènere que tant em fascina i, així, poder apropar-lo als alumnes. És per això que, per tal que aquest blog no quede en l'oblit, he decidit que continuaré publicant cosetes relacionades amb la poesia!

I després del dia que tots esperàvem amb molts nervis... Ja podem dir que oficialment som PROFESSORS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA!


divendres, 4 d’abril del 2014

GRÀCIES PER AQUEST GRAN CERTAMEN POÈTIC!

Este matí hem celebrat el I Certamen Poètic del projecte La poesia a l'aula. Ha estat tot un èxit. Els alumnes han demostrat que són uns gran poetes i, a més, han recitat les composicions que han escollit del blog.


Vull donar les gràcies als alumnes de 3r i 4t d'ESO i 1r i 2n de Batxillerat de l'IES 9 d'octubre de Carlet, per haver participat en aquest projecte, haver fet uns grans poemes i haver acollit tant bé aquest gènere, de vegades oblidat a les aules. Vull agrair a la meua tutora Esther tota la seua ajuda per poder portar a terme aquesta activitat i, també, vull agrair a tots aquells professors, que hui han vingut a veure la jornada de poesia, la seua participació com a jurat.



La segona part del Certamen, és a dir, la part de la recitació de les composicions dels alumnes, ha deixat tres poesies destacades. Les seues autores són:



-CARLA ESPERT (1r de Batx)
-ÀNGELS LINARES (2n de Batx)
-IRENE SIMARRO (3r ESO)


Com a premi tots els alumnes han rebut un diploma i, a més, les autores dels tres poemes destacats han rebut una rosa, ja que estem a prop de la festivitat de Sant Jordi, i com bé sabem aquesta festa és sinónim de roses i lletres!



Simplement vull dir... GRÀCIES!




UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.

Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!


(Maria Antònia Salvà)





dissabte, 29 de març del 2014

LES GRANS CREACIONS POÈTIQUES

El proper dia 4 d'abril celebrarem el Certamen Poètic, per això els alumnes de l'IES 9 d'octubre ja estan treballant les seues pròpies composicions. A classe, Esther, la meua tutora i professora de Valencià, i jo els hem ajudat amb l'escriptura i l'oralitat dels poemes i hem quedat sorpreses, ja que són uns gran artistes!

En aquesta entrada mostrarem les seues creacions. Espere que les gaudiu! 




ÀNGELS LINARES (2n de Batx)
Encara recorde 
Encara recorde quan em van donar la notícia. 
Quina alegria, volia plorar. 
Encara recorde la il·lusió de ser la gran, 
tindre algú que em demane consell, 
que seguisca els meus passos. 
Encara recorde les meues ganes d’abraçar-te, 
de jugar amb tu, de besar-te, de saber qui eres. 
Encara recorde la meua desesperació perquè eixires, 
no entenia perquè tardaves tant. 
Encara recorde quan per fi va arribar el dia, 
tenies una careta de pastís i els teus bramits semblaven els d’un lleó salvatge. 
Encara recorde els teus primers passos un dia de Nadal, 
encara no tenies ni un anyet, i així vas anar passejant poc a poc 
i mira si has passejat que han passat 11 anys. 
Per a mi és molt dur, 
a meua xicoteta es fa gran i jo no estic preparada, 
ni crec que ho estiga mai. 
T’estime.

MARTA LOZANO (1r de Batx)
UN LLARG VIATGE 
De vegades somie 
que és molt difícil aconseguir 
que els somnis es facen realitat 
i que existeixen coses 
que no pots veure amb els ulls 
i que sols podem veure amb el cor 
i que en algun lloc 
de l’anhelat viatge a allò desconegut 
podem trobar el nostre destí 
que seguint les senyals i guiant-nos 
per la nostra intuïció 
arribarem a un lloc ple de felicitat i saviesa.

RUBÉN SEGARRA (2n de Batx)
L'ESTIU 
Ha passat el fred
i ara vindrà el bon temps.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar! 
Tornar a menjar gelat
amb els amics al costat,
i banyar-se a l'aigua salada
per passar l'estona a la platja.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar! 
L'estiu sols són tres mesets,
tres mesets sense fer res.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar!

ÁNGELA MARTÍNEZ (2n de Batx)
POESIA D'AMOR: SI TU EM VOLGUERES 
En el dia del teu aniversari,
t'escric aquesta poesia que diu així:
Jo mai he sigut poeta
però tu m'has donat inspiració. 
Eres com el sol radiant
que enlluerna quan el mires,
en el teu rostre no hi ha penes
perquè les dus amagades. 
Jo sols en tinc una,
el no haver-te aconseguit,
perquè sense ser la teua amiga,
ni la teua amant, ni la teua estimada,
sóc la que més t'ha volgut
i amb això ja en tinc prou. 
Eres guapo i molt normal,
afectuós com no hi ha altre igual,
si els teu oïts escoltaren o volgueren escoltar
jo et diria "Amb mi tens una oportunitat",
de mi et vas a enrecordar
per haver-me deixa't escapar. 
Com el sol està al cel
tu ho estàs al meu cor,
enamora't de mí
com jo ho estic de tu. 
Sé que és molt el que et demane,
però sé que et faria molt feliç.
Tot el que et dic és vertader,
besos de l'autora que ho és: Á.M. 

CARLA ESPERT (1r de Batx)
Diamant en brut 
I va ser la llum 
d’un fosc eclipsi. 
La seua pell, cap paraula 
i jo. 
Fou el far d’aquella càlida nit, 
m’il·luminava a cada instant. 
Plàcida, tranquil·la i serena nit. 
Les cortines semblaven 
jugar amb el vent. 
Baixet, tu em parlaves a cau d’orella,
la meua pell s’estarrufava. 
Em doni compte, en aquell 
breu moment, que em vaig 
aferrar a tu lliurement. 
Tu, la meua ombra, sempre 
estaràs amb mi vaja on vaja. 
Encara que caiguem 
recorda que sempre 
t’estimaré. 



MIRIAM CHOVARES (2n de Batx)
EL MEU GERMÀ 
Va ser una sorpresa quan em vaig enterar
que un nen al món anava a arribar.
Sí, era el meu germà,
una cosa menudeta d'ulls blaus. 
Era quiet i seré,
però com ha canviat.
ara és un diablet de cara angelical. 
M'encantava agafar-lo al braç,
era la llum que il·luminava la llar. 
Quantes vegades ens hem barallat?
Però tu amb el teu ball ho has arreglat. 
Cada matí em despertava
i m'agafava de la mà,
sent així la meua felicitat.

ÁNGELA FABRICH (3r ESO)
Adéu 
Quan algú se'n va de la teua vida,
t'adones que feia falta
i és quan et penedeixes de tot allò que no has dit.
Tu estàs trista,
solament penses que se n'ha anat i no tornarà.
Et passes les nits en blanc
pensant en tot allò que podies fer i no has fet.
Saps que sense ell res no va a tindre significat.
T'adones que feia falta i
no saps que fer per anar endavant.

ANABEL BARBERÀ (2n de Batx)
Milers de sentiments agrupats en una melodía  
La música és la millor psicòloga. 
Una sola cançó pot fer que el teu estat d’ànim canvie. 
Cada nota amaga darrere un sentiment diferent per a cadascú. 

Amb la música tot té un altre sentit. 

La música et fa oblidar els moments més tristos, 
i si en alguna ocasió et recorda a ells, 
et dóna forces per superar-los.  

Viure amb música significa viure més feliç. 
La música és l’art més directe, entra per l’oïda i va al cor. 

ADRIAN OTHAR (3r ESO)
A mitja nit et despertes,
veus el cel estrellat i la lluna creixent
que et mostra un camí que mai havies vist,
i tu et puges per ahí.
De sobte caus per un forat,
et fa mal el cor
tens molta por.
Ja et sents en pau,
perquè has mort.

ESTER FUENTES (2n de Batx)
Tot passa 
El temps passa
camí sense final
però avança.
Passen els segons feliços,
passen els moments inoblidables
passen junt a les emocions intenses,
passen...
El temps no perdona,
no hi ha fe en ell.
T'ho dóna i furta tot
et demostra que no és etern,
i al mateix temps...
que sí ho és.

PAU VIÑUELAS (1r de Batx)
Un 30 de maig 
Un 30 de maig te n’anares 
i amb llàgrimes als ulls em deixares. 
Sols la mar em du amb tu, 
sols el sol em transmet la teua alegria. 
A cada racó un record teu, 
amb cada cançó un somriure meu. 
Cada promesa queda guardada 
d’una persona que mai ha estat oblidada.

ÀNGELA MARTÍ (3r ESO)
25 de març 
Me’n recorde d'eixe dia,
eixe dia que vaig arribar.
Tot era nou i diferent,
tot havia canviat.

Em sentia perduda,
sense saber cap a on anar,
com un xicotet ratolinet
en mig de la gran ciutat.

Però en aquell moment,
algú s'acostà,
i amb una veu dolça,
el nom em va preguntar.

Només sentir aquella veu,
de seguida em vaig adonar,
que aquella persona que em cridà,
seria el meu far en mig de la tempesta.

Em vas ensenyar la nova ciutat,
em vas ajudar a fer nous amics,
però el més important:
em mostrares que era una gran amistat.

Ara tot ha tornat a canviar,
tot s'ha fet negre i fosc,
després d'aquella telefonada
d'eixe 25 de març.

Vec el teu cos pàl·lid,
blanc i sense color,
envoltat de llàgrimes amargues
que fan més gran el meu dolor.

Sols vull dir-te dues coses:
no t'oblides mai de mi
i gràcies per ser i estar.
Bon viatge! 

ÁLEX BALDRÉS (2n de Batx)
FALLES! 
Les falles
les ambienten les bandes
encara que probablement badalles
perquè el millor són les xarangues. 
A les donzelles
se li noten més les costelles,
perquè mentre tu treballes,
elles mengen castanyes;
menudes femelles,
que en falles
no mengen paelles
ni beuen cassalles. 
En falles, el camperol
sol menjar algun bunyol
sense deixar-se de banda el caragol. 
El músic toca el flabiol
llegint del faristol
amb sabates de xarol,
encara que després de pendre alcohol
és un descontrol
ja que es converteix en l’ídol
i pareix un terratrèmol.
És l'escàndol espanyol! 
La mascletà
la gent la sol veure dreta,
mentre es fa una palometa
i es menja un tros de cansaladeta.
No vol saber res de l’ensaladeta
i menys de la dieta. 
De vesprada et canvies la camiseta
i te'n vas a la fireta
a fer-te una birreta
sentat en una cadireta
que probablement no estara neta
mentre veus passar a un atleta. 
En falles la música
és molt bonica,
encara que poc acústica.
La falla serà una obra arquitectònica,
i una crítica
un tant còmica
però més bonica que els Estats Units d'Amèrica. 
De la falla la xica
es fa fanàtica
i li agrada la pirotécnica,
que serà bàsica
però pareixera atòmica.

ADRIÁN BUITRAGO (2n de Batx)
Un dia normal a Madrid 
Els carrers de Madrid 
s'omplin de gent 
que passeja indiferent. 
Al sol es senta 
cada vegada més gent 
Ha eixit un dia excel·lent, 
el sol està ardent 
i la gent somrient. 
Al fons sona una música 
amb ritmes esborronants, 
tots estan exuberants.  
El ministre Montcalba 
per Madrid estava
El ministre Montcalba 
l'home que potser tots els impostos baixava 
El ministre Montcalba 
l'home que a Parojoy murmurava. 
En el Congrés estava 
el polític que el poble demanava, 
i el clergat al seu costat és sentava. 
Montcalba, 
l'home que tots els impostos s'embutxacava 
En el Congrés Parojoy es sentava 
mentre Montcalba el seu discurs soltava. 

CLAUDIA SÁNCHEZ-GUIJALDO (4t ESO)
ENCANTERI 
Avui ma estima ha estat encantada,
encantada ha estat ma estima.
Paraula rere paraula,
mans en l'aire,
vareta en mà
i el cucurull al cap.
Avui ma estima ha estat encantada
per la bruixa i la fada.
Avui ma estima ha patit un encanteri,
l'encanteri de la vida,
l'encanteri de l'estima.
Potes de granota,
cua de sargantana...
Ai, ma estima que ha estat encantada. 

PAULA RODRÍGUEZ (3r ESO)
L’ÚLTIMA GUERRA 
Allà en la guerra està, no se res d'ell,
un poc nerviosa estic, crec que vaig a embarcar.
No rep notícies i per la televisió parlant mal estan,
doncs mon pare és, el que lluny està.

Tinc ganes d'abraçar-lo i dir-li
que no se'n vaja del meu costat.

Ja estic en la guerra, no el veig,
pregunte i pregunte i no saben on està.
Per fi m'ho comuniquen, ell ja se n'ha anat,
la cara plena de llàgrimes està.

De sobte una sensació de dolor sent per l'esquena,
tots criden i l'infermeria veig.
Sé que ja es tard, sé que ja estic amb ell. 


CRISTINA DUART (3r ESO)
UN SOMNI DE TRES PUNTS 
Me'n recorde del primer dia,
d'eixe que hi vaig entrar.
Quan vaig obrir la porta
el cor se'm va parar. 
Vaig entrar a poc a poc
i a les grades em vaig girar.
Vaig escoltar unes veus
que el meu nom van cridar. 
Tot eren emocions,
tot eren il·lusions
quan vaig tirar eixe tir
que em va fer especial. 
Açò tan sols era un somni,
un somni borrós i llunyà,
que jo tota sola
el volia fer realitat. 
Després de molt d'esforç
el meu somni vaig acomplir,
després d'aquella telefonada
d'eixe dijous 9 d'abril. 
Quan un somni tens en ment
no dubtes ni un moment,
tots els obstacles has de superar
per fer el teu somni realitat.

ESTHER DOMÉNECH (3r ESO)
L'ÚLTIM ADÉU 
Era un conte de fades el que jo sentia per tu.
La teua mirada m'enamorava,
sentia eixes papallones en l'estómac
com el primer dia en que et vaig vore.
Ha sigut poc de temps,
perè el que jo sent per tu
no es pot esborrar amb un sol adéu.
Van ser aquells dies inoblidables,
 plens de somriures junt a tu.
L'únic que et vull dir és que mai m'oblides,
perquè si ho fas,
els meus ulls ja no tornaran a tindre
la mateixa lluentor que tenien quan et mirava.

BIBIAN MARTÍNEZ (3r ESO)
LA FLAMA DEL MEU COR 
Podràs allunyar-te d'ací,
podràs allunyar-te de mi,
però mai m'oblidaràs,
com jo tampoc m'oblidaré de tu.
Podràs alçar muntanyes,
podràs apagar el sol,
però el que mai podràs apagar
serà la flama del meu cor. 

TANIA MUÑOZ (3r ESO)
No he pogut oblidar-te 
No he pogut oblidar-te
Encara que vaig trencar les teus fotos
cremant-les en la foguera del records.
Encara que he conegut noves ànimes diferents
però cap ha significat res,
com ho has fet tu.
                                 
No he pogut encara mirar-te als ulls.
Em pareix cada vegada més difícil
donar-te a entendre que no t'he oblidat,
que encara estàs en la meua ànima i en el meu cor.
                            
No he pogut oblidar-te
ni podré mai fer-ho.
Desfer-me de tu, no es gens fàcil
si encara formes part del meu cor. 

SOUKAINA NASYR (3r ESO)
Eres tu 
Encara ho recorde tot.
Aquell 24 de maig.
Aquell dia en què em vas parlar i vas
fer que els meus sentiments ressuscitaren
en l'immensa mar.
Eres tu qui m'estima,
qui m'ajuda a avançar,
qui ha desterrat la tristor i la soledat
de ma vida.
I després de tant de temps
per fi t'he trobat,
i et vull.
Em murmurares
i a un altre món em portares.
Em besares, somiant em deixares
i a un altre món em portares.
Ara, per fi estem junts,
i ningú ens podrà separar.
Viurem sense que ningú ens puga molestar.
Eres tu, sí, qui romandrà al meu cor,
formant part del meu futur. 

BEATRIZ RENART (3r ESO)
Procuraré oblidar-te 
Procuraré oblidar-te, 
xafant i comptant les fulles caigudes. 
Procuraré oblidar-te, 
igual que el temps oblida el passat. 
Faria tot el possible 
per tal d'oblidar la teua imatge, 
els teus records,tot,el que siga. 
Procuraré oblidar-te 
fins al meu últim sospir.

MOUAD BAATI (3r ESO)
La primavera 
La primavera ja ha arribat.
Els ocells canten,
les plantes creixen,    
com les flors es reprodueixen.
Ai, primavera, primavera
tant de temps esperant i
a la fi has arribat,
com l'hivern se’n va.

PATRICIA LLAMAS (2n de Batx)
AL BRESSOL D'UNA OLIVERA 
Rondant les terres del marquesat,
al bressol d'una olivera la vaig trobar,
tan menuda com un corpuscle bassal,
en un cabasset me la vaig emportar. 
Petita inundada d'ulls
que endinsada entre castanys cabells
mostra el claror de la seua pell. 
La meva petita ensaïmada,
dolça com el sucre de malt,
agra com el llimó. 
Galtes vermelles al seu rostre,
llavis carnosos que el coronen. 
La meva petita ensaïmada
amb el seu somriure captivava
al meu rostre la seva mirada. 

ERICA SANZ (2n de Batx)
LA VIDA 
La vida és un instant.
Valora el temps
que és el més important.
Cada hora, cada minut que passa,
és una estona que no torna.
I és que és tan curt el trajecte
que cal aprofitar cada moment,
cada ocasió, com si fou l'última. 
Viu amb una ment sense límits
tractant de gaudir al màxim.
Deixa enrere les preocupacions,
i regala cada somriure
a tots aquells que ho mereixen. 
Perseguir la felicitat,
és la carrera de tota una vida.
Mai és tard per a aconseguir
tots els teus propòsits.
Lluita, busca la felicitat
i viu la vida, que és un instant. 

CARMEN ESTARLICH (3r ESO)
LA MORT 
La mort s'arrima,
s'arrima suaument a mi.
Sense que jo me n’adone
el meu cor deixa de bategar.
El càncer, eixa dura malaltia,
eixa és la que va fer
que el meu cor
deixarà de funcionar.
Per què? Per què han d'existir les malalties?
Cap bé fan,
sols fan mal.
Lluitem, lluitem perquè desaparega,
que si desapareix,
el món sencer,
de felicitat s'omplirà. 

JAVIER GRAU (2n de Batx)
Ja comencen les vacances d'estiu.
que em fan estar feliç com una perdiu
Ja comença aquesta època on tot és apetitiu
i que no es pot descriure amb cap adjectiu.
Ja comencen les vacances d'estiu,
que provoquen que tot siga efusiu,
i que res ens pareix ofensiu
i on, sobretot, la calor sentiu.
Ja comencen les vacances d'estiu
ixa època on tot és festiu. 

ANNA GARCIA (2n de Batx)
Ja està ací la primavera i amb molta alegria
ix el capoll
sense pressa, sense soroll.
Ja sent la calor del sol
i amb ella ix flor.
Ja està ací la primavera
i amb ella les oronetes,
que havien marxat
per fi s’han presentat.
Ja està ací la primavera,
a la que tot el món espera.

JOSEP RUBIO (2n de Batx)
El meu amic Baldrés 
El meu amic Baldrés 
assistia al Congrés
amb un discurs compromés. 

El meu amic Baldrés 
en la Xaranga El Truc és el que més. 
Amb el seu caràcter extravagant 
és un xic deslumbrant.   

Baldrés és un home fenomenal, 
tocant el saxo és un professional. 
Baldrés, Baldrés...
T'estime com a ningú més!

ROSA BAUSET (4t ESO)
CARTA A LA MEUA MARE  
Amb estima escric aquesta carta, 
repleta de veritats que tu no has volgut conéixer. 
Amb estima escric aquesta carta 
a la dona que més estime 
A tu, mare.  
Mare, jo he fet bondat, 
jo he fet bona fila, però 
la meua recompensa fou 
un vestit de blavet, 
vestit fet per un bèstia.  
Diuen que un pare mor pel fill, 
per què no a l’inrevés? 
Hui jo muir per tu. 
Jo done la meua vida per 
la mare que m'ha parit!  
No suporte més pallisses, 
no suporte més insults 
d’aquest mal bèstia que 
dorm junt a tu, perquè 
aquest no es el meu pare.  
A ma família hi ha gent sobrant, 
però no hi vull arravatar la felicitat que 
aquest mal bèstia et dóna a tu i a sa filla. 
Per això, entre altres coses, 
me’n vaig, 
aquest lloc ja no em pertany.  
Hui serà la primera vegada que 
hi podré aclucar l’ull sense por, 
encara que sigui per no despertar. 
No pateixes mare, 
me’n vaig al paradís que 
el somni etern em concedeix.  
Sols et demane una cosa, 
abans de seguir ambla teua ingenuïtat i felicitat, 
digues-li a la bèstia 
que“no vals ni un pet de puta!”  
I abans que la soga m’allibere 
d’aquest sofriment i de deixar que 
els blaus que hi tinc pel cos es curen, 
m’agradaria dir-te la veritat mai escoltada: 
l’escriure t’ha fet perdre el llegir. 


CRISTINA HEREDIA (2n de Batx)
El meu gosset Xoco
és del color del coco,
té el pèl xocolate,
fi el seu pelatge.
És el meu xuli,
paxuli,
i té els ulls verds
que per ells,
et perds. 

JORGE CAMPOS (2n de Batx)
DIA A DIA 
Em desperta l'alarma del mòbil,
així i tot, em quede cinc minuts immòbil.
M'alce, em vist i em faig la motxilla,
i em prenc un got de batut de vainilla.
Acte seguit em raspalle les dents,
i me'n vaig a l'escola, que no m'agrada gens!
Em passe a l'institut fins a mig dia.
Que divertit! Era ironia...
Aplegue a casa, dine, faig el deure i vaig al gimnàs,
i la resta de la vesprada ja em puc tocar el nas.
Després de sopar ja ha caigut la nit...
Al llit,
al primer crit.
BONA NIT! 

CARME SERRANO (2n de Batx)
ELS RECORDS 
Mal dia no existia,
no hi havia carestia.
Doncs, envaïa l'alegria
tot difós de fantasia. 
Un llum és la infantesa,
doncs així no hi ha tristesa.
Ara, em cobreix una disfresa
que m'ha portat a la grandesa. 
Encara queda molt per viure,
no és aquesta la fi del llibre.
Doncs, em queda per escriure
el motiu d'aquest somriure.

LINA LORENTE (4t ESO)
ETERNA CANÇÓ 
Mira quina cosa més bonica,
més plena de gràcia,
és aqueixa xica
que ve i que passa. 
Si ella sabera
que quan ella passa,
el món s'ompli de gràcia. 
Ja que la gràcia i la bellesa
desapareixen molt prompte,
hauràs de ser valenta,
tin-ho en compte. 
Agafa el got amb un somriure
i fes que aquesta eterna cançó
siga tan divertida com viure.

IRENE SIMARRO (3r ESO)
Tots parlen de malalties.
Tots parlen de dolor.
Tots parlen, tots parlen,
però no senten. 
Jo he patit, jo he sentit.
Jo he viscut, jo he somiat.
Jo he tingut el meu cor malalt,
els meus ulls malalts, el meu cos malalt. 
No val la pena continuar,
s'aproxima una batalla en
la que no podré lluitar.
No em queden forces
per a pensar. 
Però, hui és un dia especial,
en el que s'ha anunciat
aquesta maleïda malaltia,
de nom estrany, de conseqüències
estranyes, però que d'ací poc...
Ja no podré recordar. 
Veig la seua cara i pense:
"No ho puc oblidar, seria
com... oblidar el meu nom,
i els meus cognoms, la meua vida, els
meus records feliços...". 
Aquesta petita cosa, petita
persona de petit cap, de petits
ulls, de petites mans i peus...
Serà la raó del meu orgull, del
meu somriure, de la meua imaginació
i, sobretot, la raó per la qual lluitar. 
Hui és un dia especials, en el que
ha nascut la meua tercer neta. Sent
que tinc que lluitat, per tal que
ella un dia orgullosa diga:
"Mira, en aquell nínxol, en el número 3,
del cementeri de Carlet, està soterrat un heroi,
un lluitador, de nom, IAIO". 

MARTA SASTRE (3r ESO)
AQUELLS SONS 
Sons bonics, sons diferents
que et fan especial,
en un món diferent. 
Eixos que de vegades espanten,
eixos que t'agraden,
eixos que et fan sentir estranya. 
Sons són aquells que fan
que et relaxes, en aquest
món cruel i molt injust. 

BORJA SÁNCHEZ (3r ESO)
Amor inoblidable,
aquest estiu desitjable.
El xic desesperat buscant-la,
però ella se n'estava anant.
Ja era tard.
El xic plorava, perquè
ella no estava. 

JESÚS MEDINA (3r ESO)
EL MEU MILLOR AMIC 
El meu millor amic em pot fer mal,
el meu millor amic em pot fer molt de mal.
El meu millor amic pot arribar a matar-me,
però el meu millor amic és l'únic que em fa
sentir en la vertadera glòria, i estar vertaderament feliç.
El meu millor amic és el BOU! 




CELIA NOGUÉS (3r ESO)
EIXA PERSONA 
Eixa que et cuida.
Eixa que et mima.
Eixa que t'ajuda,
en aquells moments tan difícils.
Eixa persona per la qual
gràcies a ella, tu estàs ací.
Gràcies a les mares,
per tot allò que fan per nosaltres.
Sense elles no seriem res.

EVA LACUESTA (3r ESO)
PASSA EL TEMPS 
Passa i passa el temps
i no saps que fer. 
Per aquells bells moments
que has passat i no tornaran. 
Tens impotència de no poder tornar enrere,
per arreglar aquells desastre
que et separa d'eixa persona
que era tan important com la teua vida. 
El temps traeix,
passa i no t'avisa.
Tu vols quedar-te en eixe moment,
però no pots, el temps ha passat
i les persones han canviat. 

LOLA CARTAGENA (3r ESO)
Les estacions 
En l'estiu tots somriem
en la pobresa o en la riquesa.
Tots juguem amb els amics,
pel matí i per la nit. 
En la tardor estem a l'escola
amb els amics o amb els enemics.
Fem tots els deures
per obligació o per tindre bona vida. 
En l'hivern anem a gaudir,
perquè queda poquet per a Nadal.
Quan estem en Nadal
cantem cançons amb alegria. 
En la primavera,
per Setmana Santa,
tots els amics
estem reunits. 
Així són les quatre estacions!

NACHO GÓMEZ (2n de Batx)
NOVA YORK 
Nova  York,  Nova  York,
la  ciutat  més  meravellosa  del  món.
La  gent  plena  els  seus  carrers,
amb  tot  el  seu  estrés.

Nova  York,  Nova  York,
llindar  de  cultures  arreu  del  món.
Contrast  de  rics  i  pobres
des de  Wall Street  fins a  Harlem.

Nova  York,  Nova  York,
rodejada  d’aigües  hi  és,
des de  Central  Park  on  es  fa  tard,
fins  l’Empire, d'on  no  vols  baixar.

Nova  York,  Nova  York,
ciutat  formada  per  treballadors,
on  sempre  hi  ha  alguna cosa que  fer
per  guanyar  diners. 

MIREIA DUART (2n de Batx)
Hui vaig a veure't com tots els dies,
com sempre ries.
Volia pensar que era una realitat
que ja ho havies superat,
però de seguida vaig tornar
a veure que no és així,
la malaltia t'està menjant
com si fos un gegant.
Ara els papers han canviat,
tu fores ben aviat
la millor mestra,
ara em toca ser-ho a mi
perquè cuidar-te és el millor destí.
Mai perdré l'esperança
sempre estaré ahí.
Vull pensar que és una realitat,
que ja ho has superat.

SILVIA HERVÀS (3r ESO)
El teu somni 
La sensació de voler fer aquella cosa
que més t'agrada i no pots.
La sensació de saber que mai
ho arribaràs a fer.
Saps de què estic parlant?
És la cosa que tota persona
vol fer abans de morir.
La cosa que molt poca gent acompleix.
Ja saps què és?
És el somni de la teua vida.
Sempre penses que no arribaràs a acomplir-lo
fins que, finalment, sí ho fas.
Aleshores, et dones compte que tot ha canviat,
que aquelles coses que et preocupaven,
ja no t'importen, que estàs contenta,
que no t'importa res, ja ho has acomplit.

CARLOS HERVÀS (3r ESO)
EL COLORET BLAVET 

Tinc un coloret blavet.
Blavet és el coloret.
I xicotet.
El cel també és blavet,
de nit i de dia.
I jo també vaig de blavet,
i em menge un caragolet,
molt xicotet com el meu cosinet.