ÀNGELS LINARES (2n de Batx)
Encara recorde
Encara recorde quan em van donar la
notícia.
Quina alegria, volia plorar.
Encara recorde la il·lusió de ser la gran,
tindre algú que em demane consell,
que seguisca els meus passos.
Encara recorde les meues ganes d’abraçar-te,
de jugar amb tu, de besar-te, de saber qui eres.
Encara recorde la meua desesperació perquè
eixires,
no entenia perquè tardaves tant.
Encara recorde quan per fi va arribar el dia,
tenies una careta de pastís i els teus bramits semblaven els d’un lleó
salvatge.
Encara recorde els teus primers passos un dia
de Nadal,
encara no tenies ni un anyet, i així vas anar passejant poc a poc
i
mira si has passejat que han passat 11 anys.
Per a mi és molt dur,
a meua
xicoteta es fa gran i jo no estic preparada,
ni crec que ho estiga mai.
T’estime.
MARTA LOZANO (1r de Batx)
UN LLARG VIATGE
De vegades somie
que és molt difícil aconseguir
que els somnis es facen realitat
i que existeixen coses
que no pots veure amb els ulls
i que sols podem veure amb el cor
i que en algun lloc
de l’anhelat viatge a allò desconegut
podem trobar el nostre destí
que seguint les senyals i guiant-nos
per la nostra intuïció
arribarem a un lloc ple de felicitat i
saviesa.
RUBÉN SEGARRA (2n de Batx)
L'ESTIU
Ha passat el fred
i ara vindrà el bon temps.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar!
Tornar a menjar gelat
amb els amics al costat,
i banyar-se a l'aigua salada
per passar l'estona a la platja.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar!
L'estiu sols són tres mesets,
tres mesets sense fer res.
Vine, vine estiuet
que ja et trobe a faltar!
ÁNGELA MARTÍNEZ (2n de Batx)
POESIA D'AMOR: SI TU EM VOLGUERES
En el dia del teu aniversari,
t'escric aquesta poesia que diu així:
Jo mai he sigut poeta
però tu m'has donat inspiració.
Eres com el sol radiant
que enlluerna quan el mires,
en el teu rostre no hi ha penes
perquè les dus amagades.
Jo sols en tinc una,
el no haver-te aconseguit,
perquè sense ser la teua amiga,
ni la teua amant, ni la teua estimada,
sóc la que més t'ha volgut
i amb això ja en tinc prou.
Eres guapo i molt normal,
afectuós com no hi ha altre igual,
si els teu oïts escoltaren o volgueren escoltar
jo et diria "Amb mi tens una oportunitat",
de mi et vas a enrecordar
per haver-me deixa't escapar.
Com el sol està al cel
tu ho estàs al meu cor,
enamora't de mí
com jo ho estic de tu.
Sé que és molt el que et demane,
però sé que et faria molt feliç.
Tot el que et dic és vertader,
besos de l'autora que ho és: Á.M.
CARLA ESPERT (1r de Batx)
Diamant en brut
I va ser la llum
d’un fosc eclipsi.
La seua pell, cap paraula
i jo.
Fou el far d’aquella càlida nit,
m’il·luminava a cada instant.
Plàcida, tranquil·la i serena nit.
Les cortines semblaven
jugar amb el vent.
Baixet, tu em parlaves a cau d’orella,
la meua pell s’estarrufava.
Em doni compte, en aquell
breu moment, que em vaig
aferrar a tu lliurement.
Tu, la meua ombra, sempre
estaràs amb mi vaja on vaja.
Encara que caiguem
t’estimaré.
MIRIAM CHOVARES (2n de Batx)
EL MEU GERMÀ
Va ser una sorpresa quan em vaig enterar
que un nen al món anava a arribar.
Sí, era el meu germà,
una cosa menudeta d'ulls blaus.
Era quiet i seré,
però com ha canviat.
ara és un diablet de cara angelical.
M'encantava agafar-lo al braç,
era la llum que il·luminava la llar.
Quantes vegades ens hem barallat?
Però tu amb el teu ball ho has arreglat.
Cada matí em despertava
i m'agafava de la mà,
sent així la meua felicitat.
ÁNGELA FABRICH (3r ESO)
Adéu
Quan algú se'n va de la teua vida,
t'adones que feia falta
i és quan et penedeixes de tot allò que no has dit.
Tu estàs trista,
solament penses que se n'ha anat i no tornarà.
Et passes les nits en blanc
pensant en tot allò que podies fer i no has fet.
Saps que sense ell res no va a tindre significat.
T'adones que feia falta i
no saps que fer per anar endavant.
ANABEL BARBERÀ (2n de Batx)
Milers de sentiments agrupats en una
melodía
La música és la millor psicòloga.
Una sola cançó pot fer que el teu estat d’ànim
canvie.
Cada nota amaga darrere un sentiment diferent
per a cadascú.
Amb la música tot té un altre sentit.
La música et fa oblidar els moments més
tristos,
i si en alguna ocasió et recorda a ells,
et dóna forces per superar-los.
Viure amb música significa viure més
feliç.
La música és l’art més directe, entra per
l’oïda i va al cor.
ADRIAN OTHAR (3r ESO)
A mitja nit et despertes,
veus el cel estrellat i la lluna creixent
que et mostra un camí que mai havies vist,
i tu et puges per ahí.
De sobte caus per un forat,
et fa mal el cor
tens molta por.
Ja et sents en pau,
perquè has mort.
ESTER FUENTES (2n de Batx)
Tot passa
El temps passa
camí sense final
però avança.
Passen els segons feliços,
passen els moments inoblidables
passen junt a les emocions intenses,
passen...
El temps no perdona,
no hi ha fe en ell.
T'ho dóna i furta tot
et demostra que no és etern,
i al mateix temps...
que sí ho és.
PAU VIÑUELAS (1r de Batx)
Un 30 de maig
Un 30 de maig te n’anares
i amb llàgrimes als ulls em deixares.
Sols la mar em du amb tu,
sols el sol em transmet la teua alegria.
A cada racó un record teu,
amb cada cançó un somriure meu.
Cada promesa queda guardada
d’una persona que mai ha estat oblidada.
ÀNGELA MARTÍ (3r ESO)
25 de març
Me’n recorde d'eixe dia,
eixe dia que vaig arribar.
Tot era nou i diferent,
tot havia canviat.
Em sentia perduda,
sense saber cap a on anar,
com un xicotet ratolinet
en mig de la gran ciutat.
Però en aquell moment,
algú s'acostà,
i amb una veu dolça,
el nom em va preguntar.
Només sentir aquella veu,
de seguida em vaig adonar,
que aquella persona que em cridà,
seria el meu far en mig de la tempesta.
Em vas ensenyar la nova ciutat,
em vas ajudar a fer nous amics,
però el més important:
em mostrares que era una gran amistat.
Ara tot ha tornat a canviar,
tot s'ha fet negre i fosc,
després d'aquella telefonada
d'eixe 25 de març.
Vec el teu cos pàl·lid,
blanc i sense color,
envoltat de llàgrimes amargues
que fan més gran el meu dolor.
Sols vull dir-te dues coses:
no t'oblides mai de mi
i gràcies per ser i estar.
Bon viatge!
ÁLEX BALDRÉS (2n de Batx)
FALLES!
Les falles
les ambienten les bandes
encara que probablement badalles
perquè el millor són les xarangues.
A les donzelles
se li noten més les costelles,
perquè mentre tu treballes,
elles mengen castanyes;
menudes femelles,
que en falles
no mengen paelles
ni beuen cassalles.
En falles, el camperol
sol menjar algun bunyol
sense deixar-se de banda el caragol.
El músic toca el flabiol
llegint del faristol
amb sabates de xarol,
encara que després de pendre alcohol
és un descontrol
ja que es converteix en l’ídol
i pareix un terratrèmol.
És l'escàndol espanyol!
La mascletà
la gent la sol veure dreta,
mentre es fa una palometa
i es menja un tros de cansaladeta.
No vol saber res de l’ensaladeta
i menys de la dieta.
De vesprada et canvies la camiseta
i te'n vas a la fireta
a fer-te una birreta
sentat en una cadireta
que probablement no estara neta
mentre veus passar a un atleta.
En falles la música
és molt bonica,
encara que poc acústica.
La falla serà una obra arquitectònica,
i una crítica
un tant còmica
però més bonica que els Estats Units d'Amèrica.
De la falla la xica
es fa fanàtica
i li agrada la pirotécnica,
que serà bàsica
però pareixera atòmica.
ADRIÁN BUITRAGO (2n de Batx)
Un dia normal a Madrid
Els carrers de Madrid
s'omplin de gent
que passeja indiferent.
Al sol es senta
cada vegada més gent
Ha eixit un dia excel·lent,
el sol està ardent
i la gent somrient.
Al fons sona una música
amb ritmes esborronants,
tots estan exuberants.
El ministre Montcalba
per Madrid estava
El ministre Montcalba
l'home que potser tots els impostos
baixava
El ministre Montcalba
l'home que a Parojoy murmurava.
En el Congrés estava
el polític que el poble demanava,
i el clergat al seu costat és sentava.
Montcalba,
l'home que tots els impostos
s'embutxacava
En el Congrés Parojoy es sentava
mentre Montcalba el seu discurs soltava.
CLAUDIA SÁNCHEZ-GUIJALDO (4t ESO)
ENCANTERI
Avui ma estima ha estat encantada,
encantada ha estat ma estima.
Paraula rere paraula,
mans en l'aire,
vareta en mà
i el cucurull al cap.
Avui ma estima ha estat encantada
per la bruixa i la fada.
Avui ma estima ha patit un encanteri,
l'encanteri de la vida,
l'encanteri de l'estima.
Potes de granota,
cua de sargantana...
Ai, ma estima que ha estat encantada.
PAULA RODRÍGUEZ (3r ESO)
L’ÚLTIMA GUERRA
Allà en la guerra està, no se res d'ell,
un poc nerviosa estic, crec que vaig a embarcar.
No rep notícies i per la televisió parlant mal estan,
doncs mon pare és, el que lluny està.
Tinc ganes d'abraçar-lo i dir-li
que no se'n vaja del meu costat.
Ja estic en la guerra, no el veig,
pregunte i pregunte i no saben on està.
Per fi m'ho comuniquen, ell ja se n'ha anat,
la cara plena de llàgrimes està.
De sobte una sensació de dolor sent per l'esquena,
tots criden i l'infermeria veig.
Sé que ja es tard, sé que ja estic amb ell.
CRISTINA DUART (3r ESO)
UN SOMNI DE TRES PUNTS
Me'n recorde del primer dia,
d'eixe que hi vaig entrar.
Quan vaig obrir la porta
el cor se'm va parar.
Vaig entrar a poc a poc
i a les grades em vaig girar.
Vaig escoltar unes veus
que el meu nom van cridar.
Tot eren emocions,
tot eren il·lusions
quan vaig tirar eixe tir
que em va fer especial.
Açò tan sols era un somni,
un somni borrós i llunyà,
que jo tota sola
el volia fer realitat.
Després de molt d'esforç
el meu somni vaig acomplir,
després d'aquella telefonada
d'eixe dijous 9 d'abril.
Quan un somni tens en ment
no dubtes ni un moment,
tots els obstacles has de superar
per fer el teu somni realitat.
ESTHER DOMÉNECH (3r ESO)
L'ÚLTIM ADÉU
Era un conte de fades el que jo sentia per tu.
La teua mirada m'enamorava,
sentia eixes papallones en l'estómac
com el primer dia en que et vaig vore.
Ha sigut poc de temps,
perè el que jo sent per tu
no es pot esborrar amb un sol adéu.
Van ser aquells dies inoblidables,
plens de somriures junt a tu.
L'únic que et vull dir és que mai m'oblides,
perquè si ho fas,
els meus ulls ja no tornaran a tindre
la mateixa lluentor que tenien quan et mirava.
BIBIAN MARTÍNEZ (3r ESO)
LA FLAMA DEL MEU COR
Podràs allunyar-te d'ací,
podràs allunyar-te de mi,
però mai m'oblidaràs,
com jo tampoc m'oblidaré de tu.
Podràs alçar muntanyes,
podràs apagar el sol,
però el que mai podràs apagar
serà la flama del meu cor.
TANIA MUÑOZ (3r ESO)
No he pogut oblidar-te
No he pogut oblidar-te
Encara que vaig trencar les teus fotos
cremant-les en la foguera del records.
Encara que he conegut noves ànimes diferents
però cap ha significat res,
com ho has fet tu.
No he pogut encara mirar-te als ulls.
Em pareix cada vegada més difícil
donar-te a entendre que no t'he oblidat,
que encara estàs en la meua ànima i en el meu cor.
No he pogut oblidar-te
ni podré mai fer-ho.
Desfer-me de tu, no es gens fàcil
si encara formes part del meu cor.
SOUKAINA NASYR (3r ESO)
Eres tu
Encara ho recorde tot.
Aquell 24 de maig.
Aquell dia en què em vas parlar i vas
fer que els meus sentiments ressuscitaren
en l'immensa mar.
Eres tu qui m'estima,
qui m'ajuda a avançar,
qui ha desterrat la tristor i la soledat
de ma vida.
I després de tant de temps
per fi t'he trobat,
i et vull.
Em murmurares
i a un altre món em portares.
Em besares, somiant em deixares
i a un altre món em portares.
Ara, per fi estem junts,
i ningú ens podrà separar.
Viurem sense que ningú ens puga molestar.
Eres tu, sí, qui romandrà al meu cor,
formant part del meu futur.
BEATRIZ RENART (3r ESO)
Procuraré oblidar-te
Procuraré oblidar-te,
xafant i comptant les fulles caigudes.
Procuraré oblidar-te,
igual que el temps oblida el passat.
Faria tot el possible
per tal d'oblidar la teua imatge,
els teus records,tot,el que siga.
Procuraré oblidar-te
fins al meu últim sospir.
MOUAD BAATI (3r ESO)
La primavera
La primavera ja ha arribat.
Els ocells canten,
les plantes creixen,
com les flors es reprodueixen.
Ai, primavera, primavera
tant de temps esperant i
a la fi has arribat,
com l'hivern se’n va.
PATRICIA LLAMAS (2n de Batx)
AL BRESSOL D'UNA OLIVERA
Rondant les terres del marquesat,
al bressol d'una olivera la vaig trobar,
tan menuda com un corpuscle bassal,
en un cabasset me la vaig emportar.
Petita inundada d'ulls
que endinsada entre castanys cabells
mostra el claror de la seua pell.
La meva petita ensaïmada,
dolça com el sucre de malt,
agra com el llimó.
Galtes vermelles al seu rostre,
llavis carnosos que el coronen.
La meva petita ensaïmada
amb el seu somriure captivava
al meu rostre la seva mirada.
ERICA SANZ (2n de Batx)
LA VIDA
La vida és un instant.
Valora el temps
que és el més important.
Cada hora, cada minut que passa,
és una estona que no torna.
I és que és tan curt el trajecte
que cal aprofitar cada moment,
cada ocasió, com si fou l'última.
Viu amb una ment sense límits
tractant de gaudir al màxim.
Deixa enrere les preocupacions,
i regala cada somriure
a tots aquells que ho mereixen.
Perseguir la felicitat,
és la carrera de tota una vida.
Mai és tard per a aconseguir
tots els teus propòsits.
Lluita, busca la felicitat
i viu la vida, que és un instant.
CARMEN ESTARLICH (3r ESO)
LA MORT
La mort s'arrima,
s'arrima suaument a mi.
Sense que jo me n’adone
el meu cor deixa de bategar.
El càncer, eixa dura malaltia,
eixa és la que va fer
que el meu cor
deixarà de funcionar.
Per què? Per què han d'existir les malalties?
Cap bé fan,
sols fan mal.
Lluitem, lluitem perquè desaparega,
que si desapareix,
el món sencer,
de felicitat s'omplirà.
JAVIER GRAU (2n de Batx)
Ja comencen les vacances d'estiu.
que em fan estar feliç com una perdiu
Ja comença aquesta època on tot és apetitiu
i que no es pot descriure amb cap adjectiu.
Ja comencen les vacances d'estiu,
que provoquen que tot siga efusiu,
i que res ens pareix ofensiu
i on, sobretot, la calor sentiu.
Ja comencen les vacances d'estiu
ixa època on tot és festiu.
ANNA GARCIA (2n de Batx)
Ja està ací la primavera i amb molta
alegria
ix el capoll
sense pressa, sense soroll.
Ja sent la calor del sol
i amb ella ix flor.
Ja està ací la primavera
i amb ella les oronetes,
que havien marxat
per fi s’han presentat.
Ja està ací la primavera,
a la que tot el món espera.
JOSEP RUBIO (2n de Batx)
El meu amic Baldrés
El meu amic Baldrés
assistia al Congrés
amb un discurs compromés.
El meu amic Baldrés
en la Xaranga El Truc és el que més.
Amb el seu caràcter extravagant
és un xic deslumbrant.
Baldrés és un home fenomenal,
tocant el saxo és un professional.
Baldrés, Baldrés...
T'estime com a ningú més!
ROSA BAUSET (4t ESO)
CARTA A LA MEUA MARE
Amb estima escric aquesta carta,
repleta de veritats que tu no has volgut
conéixer.
Amb estima escric aquesta carta
a la dona que més estime
A tu, mare.
Mare, jo he fet bondat,
jo he fet bona fila, però
la meua recompensa fou
un vestit de blavet,
vestit fet per un bèstia.
Diuen que un pare mor pel fill,
per què no a l’inrevés?
Hui jo muir per tu.
Jo done la meua vida per
la mare que m'ha parit!
No suporte més pallisses,
no suporte més insults
d’aquest mal bèstia que
dorm junt a tu, perquè
aquest no es el meu pare.
A ma família hi ha gent sobrant,
però no hi vull arravatar la felicitat que
aquest mal bèstia et dóna a tu i a sa filla.
Per això, entre altres coses,
me’n vaig,
aquest lloc ja no em pertany.
Hui serà la primera vegada que
hi podré aclucar l’ull sense por,
encara que sigui per no despertar.
No pateixes mare,
me’n vaig al paradís que
el somni etern em concedeix.
Sols et demane una cosa,
abans de seguir ambla teua ingenuïtat i
felicitat,
digues-li a la bèstia
que“no vals ni un pet de puta!”
I abans que la soga m’allibere
d’aquest sofriment i de deixar que
els blaus que hi tinc pel cos es curen,
m’agradaria dir-te la veritat mai escoltada:
l’escriure t’ha fet perdre el llegir.
CRISTINA HEREDIA (2n de Batx)
El meu gosset Xoco
és del color del coco,
té el pèl xocolate,
fi el seu pelatge.
És el meu xuli,
paxuli,
i té els ulls verds
que per ells,
et perds.
JORGE CAMPOS (2n de Batx)
DIA A DIA
Em desperta l'alarma del mòbil,
així i tot, em quede cinc minuts immòbil.
M'alce, em vist i em faig la motxilla,
i em prenc un got de batut de vainilla.
Acte seguit em raspalle les dents,
i me'n vaig a l'escola, que no m'agrada gens!
Em passe a l'institut fins a mig dia.
Que divertit! Era ironia...
Aplegue a casa, dine, faig el deure i vaig al gimnàs,
i la resta de la vesprada ja em puc tocar el nas.
Després de sopar ja ha caigut la nit...
Al llit,
al primer crit.
BONA NIT!
CARME SERRANO (2n de Batx)
ELS RECORDS
Mal dia no existia,
no hi havia carestia.
Doncs, envaïa l'alegria
tot difós de fantasia.
Un llum és la infantesa,
doncs així no hi ha tristesa.
Ara, em cobreix una disfresa
que m'ha portat a la grandesa.
Encara queda molt per viure,
no és aquesta la fi del llibre.
Doncs, em queda per escriure
el motiu d'aquest somriure.
LINA LORENTE (4t ESO)
ETERNA CANÇÓ
Mira quina cosa més bonica,
més plena de gràcia,
és aqueixa xica
que ve i que passa.
Si ella sabera
que quan ella passa,
el món s'ompli de gràcia.
Ja que la gràcia i la bellesa
desapareixen molt prompte,
hauràs de ser valenta,
tin-ho en compte.
Agafa el got amb un somriure
i fes que aquesta eterna cançó
siga tan divertida com viure.
IRENE SIMARRO (3r ESO)
Tots parlen de malalties.
Tots parlen de dolor.
Tots parlen, tots parlen,
però no senten.
Jo he patit, jo he sentit.
Jo he viscut, jo he somiat.
Jo he tingut el meu cor malalt,
els meus ulls malalts, el meu cos malalt.
No val la pena continuar,
s'aproxima una batalla en
la que no podré lluitar.
No em queden forces
per a pensar.
Però, hui és un dia especial,
en el que s'ha anunciat
aquesta maleïda malaltia,
de nom estrany, de conseqüències
estranyes, però que d'ací poc...
Ja no podré recordar.
Veig la seua cara i pense:
"No ho puc oblidar, seria
com... oblidar el meu nom,
i els meus cognoms, la meua vida, els
meus records feliços...".
Aquesta petita cosa, petita
persona de petit cap, de petits
ulls, de petites mans i peus...
Serà la raó del meu orgull, del
meu somriure, de la meua imaginació
i, sobretot, la raó per la qual lluitar.
Hui és un dia especials, en el que
ha nascut la meua tercer neta. Sent
que tinc que lluitat, per tal que
ella un dia orgullosa diga:
"Mira, en aquell nínxol, en el número 3,
del cementeri de Carlet, està soterrat un heroi,
un lluitador, de nom, IAIO".
MARTA SASTRE (3r ESO)
AQUELLS SONS
Sons bonics, sons diferents
que et fan especial,
en un món diferent.
Eixos que de vegades espanten,
eixos que t'agraden,
eixos que et fan sentir estranya.
Sons són aquells que fan
que et relaxes, en aquest
món cruel i molt injust.
BORJA SÁNCHEZ (3r ESO)
Amor inoblidable,
aquest estiu desitjable.
El xic desesperat buscant-la,
però ella se n'estava anant.
Ja era tard.
El xic plorava, perquè
ella no estava.
JESÚS MEDINA (3r ESO)
EL MEU MILLOR AMIC
El meu millor amic em pot fer mal,
el meu millor amic em pot fer molt de mal.
El meu millor amic pot arribar a matar-me,
però el meu millor amic és l'únic que em fa
sentir en la vertadera glòria, i estar vertaderament feliç.
El meu millor amic és el BOU!
CELIA NOGUÉS (3r ESO)
EIXA PERSONA
Eixa que et cuida.
Eixa que et mima.
Eixa que t'ajuda,
en aquells moments tan difícils.
Eixa persona per la qual
gràcies a ella, tu estàs ací.
Gràcies a les mares,
per tot allò que fan per nosaltres.
Sense elles no seriem res.
EVA LACUESTA (3r ESO)
PASSA EL TEMPS
Passa i passa el temps
i no saps que fer.
Per aquells bells moments
que has passat i no tornaran.
Tens impotència de no poder tornar enrere,
per arreglar aquells desastre
que et separa d'eixa persona
que era tan important com la teua vida.
El temps traeix,
passa i no t'avisa.
Tu vols quedar-te en eixe moment,
però no pots, el temps ha passat
i les persones han canviat.
LOLA CARTAGENA (3r ESO)
Les estacions
En l'estiu tots somriem
en la pobresa o en la riquesa.
Tots juguem amb els amics,
pel matí i per la nit.
En la tardor estem a l'escola
amb els amics o amb els enemics.
Fem tots els deures
per obligació o per tindre bona vida.
En l'hivern anem a gaudir,
perquè queda poquet per a Nadal.
Quan estem en Nadal
cantem cançons amb alegria.
En la primavera,
per Setmana Santa,
tots els amics
estem reunits.
Així són les quatre estacions!
NACHO GÓMEZ (2n de Batx)
NOVA YORK
Nova York, Nova York,
la ciutat més meravellosa del món.
La gent plena els seus carrers,
amb tot el seu estrés.
Nova York, Nova York,
llindar de cultures arreu del món.
Contrast de rics i pobres
des de Wall Street fins a Harlem.
Nova York, Nova York,
rodejada d’aigües hi és,
des de Central Park on es fa tard,
fins l’Empire, d'on no vols baixar.
Nova York, Nova York,
ciutat formada per treballadors,
on sempre hi ha alguna cosa que fer
per guanyar diners.
MIREIA DUART (2n de Batx)
Hui vaig a veure't com tots els dies,
com sempre ries.
Volia pensar que era una realitat
que ja ho havies superat,
però de seguida vaig tornar
a veure que no és així,
la malaltia t'està menjant
com si fos un gegant.
Ara els papers han canviat,
tu fores ben aviat
la millor mestra,
ara em toca ser-ho a mi
perquè cuidar-te és el millor destí.
Mai perdré l'esperança
sempre estaré ahí.
Vull pensar que és una realitat,
que ja ho has superat.
SILVIA HERVÀS (3r ESO)
El teu somni
La sensació de voler fer aquella cosa
que més t'agrada i no pots.
La sensació de saber que mai
ho arribaràs a fer.
Saps de què estic parlant?
És la cosa que tota persona
vol fer abans de morir.
La cosa que molt poca gent acompleix.
Ja saps què és?
És el somni de la teua vida.
Sempre penses que no arribaràs a acomplir-lo
fins que, finalment, sí ho fas.
Aleshores, et dones compte que tot ha canviat,
que aquelles coses que et preocupaven,
ja no t'importen, que estàs contenta,
que no t'importa res, ja ho has acomplit.
CARLOS HERVÀS (3r ESO)
EL COLORET BLAVET
Tinc un coloret blavet.
Blavet és el coloret.
I xicotet.
El cel també és blavet,
de nit i de dia.
I jo també vaig de blavet,
i em menge un caragolet,
molt xicotet com el meu cosinet.
