Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998) va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris com Bruixa de dol (1977-1979), La germana, l'estrangera (1981-1984), Desglaç (1984-1988) i la novel·la La passió segons Renée Vivien, guanyadora del Premi Carlemany el 1994, que obté diverses distincions de la crítica.
L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
Malgrat que va tenir una vida molt activa per la gran
quantitat de projectes en el quals va participar, Marçal va trobar un greu
obstacle al seu camí en diagnosticar-li un càncer de pit. El dia 5 de juliol de
1998 aquesta malaltia va posar fi a una vida carregada de lluita, il·lusió i
ideologia.
SELECCIÓ DE POEMES
POEMA 1 (Borja Sánchez, 3r ESO)
DIVISA
DIVISA
A
l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de
classe baixa i nació oprimida
I el
tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
(Cau de llunes)
YOUTUBE. Divisa (Cau de llunes)
POEMA 2
DIVISA
POEMA 3 (Claudia Sánchez-Guijaldo, 4t ESO)
Avui les fades i les bruixes s'estimen
Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la ser cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
(Bruixa de dol)
MÚSICA DE POETES. Avui les fades i les bruixes s'estimen
POEMA 4 (Lina Lorente, 4t ESO)
El meu amor sense casa
El meu amor sense casa.
L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra
del meu amor sense casa.
(Desglaç)
MÚSICA DE POETES. El meu amor sense casa
YOUTUBE. El meu amor sense casa (Maria-Mercè Marçal)
POEMA 5 (Àngela Martí, 3r ESO)
CANÇÓ DEL BES SENSE PORT
L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.
(Llengua abolida)
MÚSICA DE POETES. Cançó del bes sense port
POEMA 6
Covava l'ou de la mort blanca
Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
YOUTUBE. Divisa (Cau de llunes)
POEMA 2
DIVISA
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
POEMA 3 (Claudia Sánchez-Guijaldo, 4t ESO)
Avui les fades i les bruixes s'estimen
Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la ser cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
(Bruixa de dol)
MÚSICA DE POETES. Avui les fades i les bruixes s'estimen
POEMA 4 (Lina Lorente, 4t ESO)
El meu amor sense casa
El meu amor sense casa.
L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra
del meu amor sense casa.
(Desglaç)
MÚSICA DE POETES. El meu amor sense casa
YOUTUBE. El meu amor sense casa (Maria-Mercè Marçal)
POEMA 5 (Àngela Martí, 3r ESO)
CANÇÓ DEL BES SENSE PORT
L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.
(Llengua abolida)
MÚSICA DE POETES. Cançó del bes sense port
POEMA 6
Covava l'ou de la mort blanca
Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
(Raó del cos)
MÚSICA DE POETES. Covava l'ou de la mort blanca
POEMA 7 (Cristina Duart, 3r ESO)
FOC DE PALES
II
POEMA 7 (Cristina Duart, 3r ESO)
FOC DE PALES
II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
(Bruixa de dol)
POEMA 8
ZODÍAC
Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.
Fem joc de nou en l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!
Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.
I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.
(Bruixa de dol)
POEMA 9 (Miriam Chovares, 2n de Batx)
CANÇÓ DE SALTAR A LA CORDA
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
Ai la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
(Bruixa de dol)
POEMA 10
CORRANDES DE LLUNA
Avui, si venia
la lluna morta,
l'amor cantaria
que truca a la porta.
I si ens arribava
amb gep de Ponent,
l'amor cantaria
en quart creixent.
Si la lluna era
rodona i roja,
l'amor cantaria,
l'amor boja.
Mes ai, si ve blanca,
rodona i blanca,
l'amor cantaria
que la porta tanca.
I si duu la lluna
un gep de Llevant,`
l'amor cantaria
l'amor minvant.
Ai, quina ufana la lluna!
Amic, sortim en finestra
entre les dotze i la una!
Lluna, moneda de coure
a l'aire, duu-nos fortuna
entre les dotze i la una!
(Cau de llunes)
POEMA 8
ZODÍAC
Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.
Fem joc de nou en l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!
Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.
I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.
(Bruixa de dol)
POEMA 9 (Miriam Chovares, 2n de Batx)
CANÇÓ DE SALTAR A LA CORDA
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
Ai la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
(Bruixa de dol)
POEMA 10
CORRANDES DE LLUNA
Avui, si venia
la lluna morta,
l'amor cantaria
que truca a la porta.
I si ens arribava
amb gep de Ponent,
l'amor cantaria
en quart creixent.
Si la lluna era
rodona i roja,
l'amor cantaria,
l'amor boja.
Mes ai, si ve blanca,
rodona i blanca,
l'amor cantaria
que la porta tanca.
I si duu la lluna
un gep de Llevant,`
l'amor cantaria
l'amor minvant.
Ai, quina ufana la lluna!
Amic, sortim en finestra
entre les dotze i la una!
Lluna, moneda de coure
a l'aire, duu-nos fortuna
entre les dotze i la una!
(Cau de llunes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada